¿D’un sol ús? No, gràcies

Fa uns quants anys, algú ens va proposar com a novetat alliberadora que les coses havien de tenir un sol ús. Com a símbol de modernitat, el que s’havia fet servir una vegada ja es podia llençar. No calia rentar els plats o les copes si n’hi havien de plàstic. No calia portar cabàs si als supermercats i a les botigues et donaven una bossa nova per a cada compra. No calia posar estovalles si es podia posar un paper ni calia tornar els envasos a la botiga si cada cop n’hi havien de nous preparats per endur-se’ls a casa.
La publicitat i la comoditat s’han fet senyores de casa nostra fins al punt que el país comença a tenir problemes seriosos per tractar les escombraries que genera. No volem abocadors (¿ni incineradores?) prop de casa, però en necessitem. Alguns encara pensen que no paga la pena separar la brossa per reciclar-la, i segurament s’equivoquen.
La cultura d’un sòl ús ens pot portar conflictes i potser és el moment de trobar una nova cultura dels materials i dels residus, igual que hem canviat de mentalitat generant una nova cultura de l’aigua.

Des del punt de vista dels materials, tot, absolutament tot el que comprem i fem servir, acabarà sent una deixalla, un residu que caldrà recollir selectivament i tractar perquè afecti com menys millor el medi ambient. I sembla fàcil adonar-se que, com més durin els objectes, més temps tardaran a ser residus i a omplir els abocadors disponibles. La veritat és que no trobo cap gràcia a un anunci de televisió en què sembla que canviar tota la decoració de la casa és més fàcil (o igual) que canviar de parella o de família. I així ens trobem els carrers plens de mobles de bona qualitat que han estat substituïts per articles de curta durada, o d’obsolescència programada, com diuen determinats experts.
Per invertir la tendència del consum d’un sòl ús, es poden començar a trobar iniciatives de tota mena. En podem veure algunes.
Fa més d’un any que hi ha engegada una iniciativa per reduir les bosses de nanses d’un sòl ús que es poden agafar gratuïtament als supermercats. Amb l’eslògan: “Catalunya, lliure de bosses de plàstic”, els grups ecologistes difonen aquest missatge que sembla prou entenedor. A escala de país no ens podem permetre fer servir cada any 2.343 milions de bosses d’aquesta mena, perquè hi han estudis que indiquen que la vida mitjana d’aquestes pot ser només d’uns 12 minuts. Caldrà trobar-hi una solució urgent. Hi han posicions a favor de fer pagar una taxa, mentre que d’altres defensen la prohibició de repartir-les gratuïtament. L’Agència de Residus de Catalunya s’ha compromès a resoldre la qüestió en dos o tres anys.
Hi han, també, grups que s’organitzen de manera alternativa per comprar sense envasos a través de cooperatives de consum. En aquest sistema, el productor —normalment un pagès— només reparteix les seves mercaderies a l’engròs, i els clients han de portar els seus sistemes de transport: bosses reutilitzades, cabassos, cistells, carrets, bosses de roba, etc. El sistema ens recorda el comerç tradicional, però potser no passarà mai de ser minoritari.

Els mercats d’intercanvi són una iniciativa força recent a casa nostra. El funcionament és senzill. Es convoca una jornada d’intercanvi en un lloc determinat i cadascú pot portar-hi el que no fa servir i provar de canviar-ho per altres objectes o serveis que li facin falta. No hem de comprar coses noves ni llençar les que encara poden fer servei. Una bona manera de resoldre dos problemes en poc temps. Encara no hi ha escrita una història completa dels mercats d’intercanvi, però potser el més antic és el del poble de Mieres, a la Garrotxa, que ja fa vint-i-tres anys que es fa. En els darrers cinc anys, s’han començat a multiplicar a tot Catalunya. N’hi han que corresponen a iniciatives socials, com ara els del barri de Gràcia de Barcelona (quatre cops l’any, coincidint amb els canvis d’estació). N’hi han que tenen el suport del municipi, com ara els de Cornellà o el Prat de Llobregat. Els noms, diversos, poden ser més o menys atractius: Fira del Trasto a Badalona, Mercat Boig a Bigues i Riells o Trocantoni al barri de Sant Antoni de Barcelona. I no ens oblidem dels centres escolars que intercanvien llibres per Sant Jordi o tots els llibres de text entre les classes. Ara, alguns centres també han començat a fer mercats per intercanviar joguines, música, llibres o roba que ja no es fa servir.
Una variant d’aquests mercats són els de compravenda de segona mà. El funcionament és el mateix, però amb diners que fan d’intermediari. Aquest fet dóna una mica més de llibertat, ja que pots adquirir un objecte a una persona i vendre’n un de teu a una altra. Algunes associacions i alguns comerciants han vist una oportunitat de negoci i han obert botigues al públic, com ara Farcells, on es pot comprar roba, o Trocmil o la Trocante, on hi ha una mica de tot. Prop de Barcelona hi han més de quatre-centes botigues d’aquesta mena. A més d’aquests establiments permanents, es poden trobar mercats temporals organitzats per centres excursionistes (fires de l’esquí) o per botigues d’esport (Trocatlhon). Per als qui tinguin facilitat per moure’s per internet, es poden trobar webs de compravenda o d’intercanvi. Qualsevol idea és bona abans de llençar una cosa que funciona i pot fer servei.
Però encara podem trobar més iniciatives contra la generació de deixalles. ¿Què feien les nostres àvies i els nostres pares quan s’espatllaven els objectes? Els portaven a arreglar. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi han més de mil quatre-cents establiments de reparació d’objectes personals i de la llar. Millor que nou, 100% vell, és una frase que pot servir de resum i de recordatori. I, com que és difícil conèixer tots aquest serveis, hi ha un telèfon gratuït per fer-hi consultes (935 069 566) i una sèrie de fullets que, per municipis o per barris, ens expliquen quins són els reparadors més propers. Els podem trobar en centres cívics, mercats, biblioteques, o bé descarregar-los d’internet (www.millorquenou.cat).
Amb els canvis vertiginosos de tecnologies i amb l’abaratiment dels costos de producció, ens hem trobat amb gent que prefereix comprar un objecte nou abans que fer-lo reparar. De vegades potser surt més barat, és cert, però sempre hi ha la possibilitat que fem nosaltres mateixos la reparació per abaratir costos o per obtenir una peça única al món. Des de substituir la cremallera d’uns pantalons a canviar l’endoll de la torradora passant per donar un nou color a la tauleta de nit. I, si no sabem fer-ho, ens poden ajudar gratuïtament des de la iniciativa “Reparat, millor que nou”, de l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient. Es tracta d’un local cèntric (Floridablanca, 132) de Barcelona on es poden trobar eines i professionals que ens orientaran sobre les reparacions que podrem fer amb les nostres mans. S’hi pot anar simplement a resoldre un problema puntual (“aquest eixugacabells no funciona”) o inscriure’s a cursos monogràfics de fusteria, reparacions elèctriques, manteniment de bicicletes, etc.
Tot plegat es fa amb la intenció de fer més llarga la vida dels objectes que ja tenim, però potser val la pena que abans de comprar-los ens detinguem a pensar si els necessitem. I, si heu de fer regals, us suggerim la possibilitat de regalar serveis més que no pas objectes. Un bon massatge, un viatge, una estona de companyia o un carnet de biblioteca són regals que diuen moltes coses positives de qui els fa i de qui els rep. Són regals immaterials fets amb afecte. Potser així podrem evitar situacions vergonyoses com ara trobar exposicions de coses que ens han regalat i que no volem ni sabem on posar.
I per acabar, un suggeriment. Si ens ofereixen productes d’un sòl ús, n’hi ha prou de somriure amablement i dir-ho ben clar: “No, gràcies.”

Més informació:
www.millorquenou.cat
www.ideesambaefecte.cat

Albert Torras i Pérez
Societat Catalana d’Educació Ambiental