KLEIN, Naomi. La doctrina del shock.
El auge del capitalismo del desastre.
Barcelona: Paidós, 2007

KLEIN, Naomi. La doctrina del xoc: l’ascens del capitalisme del desastre.
Barcelona: Empúries, 2007

Brillant, descarnat i valent. És la història secreta o si voleu no oficial del que coneixem com a “lliure mercat”. Naomi Klein es lliura a descriure’ns situacions que res semblen tenir a veure entre sí, quant la interrelació i els lligams ni que siguin a distància juguen un paper decisiu en la l’assoliment d’objectius predeterminats. També, en cas de no preveure una situació donada, la resposta de shock és latent i determinant.

L’autora en la seva anterior obra publicada, NO LOGO, i que la va fer ser coneguda, ja ens va demostrar el seu valor i incisiu mètode de treball d’investigació aplicat. Documentada, pretén denunciar allò que no es diu i creu que s’ha de dir, fent honor al que encanta al món occidental de manifestar, la llibertat d’expressar-se i dir la veritat, tot fent que les coses s’entenguin. Ella ho fa. Ella no és economista, però no hi fa res, es val d’un equip de persones, que sí que ho són, i que li permet entrar en terrenys opacs i reservats, aconseguint conèixer dades i fets amb tot el rigor necessari de cada cas i situació. El rastreig que en fa ens hi apropa obrint perspectiva i oferint un panorama de relligament, sense caure amb el pamfletisme periodístic, també en voga. Sembla força ben documentat.

“Vull parlar –diu Naomi a Gail Kestner-, sobre el shock que inclou a països que el sofreixen a través de guerres, atentats terroristes, cops d’estat i desastres naturals i després tornen a ser víctimes del shock a mans de les empreses i els polítics que exploten la por i la desorientació fruit del primer shock per implantar una teràpia de shock econòmica. Després quan la gent s’atreveix a resistir-se a aquestes mesures polítiques se’ls aplica un tercer shock si és necessari mitjançant accions policials, intervencions militars, interrogatoris i presó. Vull parlar amb vosté que és una persona que ha sobreviscut al major nombre de shocks. Kestner, darrera experiència a l’Irak. Eloqüent l’entrevista sostinguda, entre els dos.

Klein ens parla dels experiments dels electroshocks de la CIA de la mà d’un metge psiquiatre, membre destacat en ella. De la mateixa manera que Friedman creia que quant l’economia estava molt distorsionada la única manera de conseguir redreçar-la, l’estat previ era infligir deliberadament dolorosos shocks: només una medecina amarga podia esborrar aquestes distorsions i pautes perjudicials, l’eina escollida per Milton F. era la política, exigint a polítics atrevits en països amb dificultats adoptessin teràpies de shock. Bona part de l’economia de l’escola de Chicago era aquesta aplicació, en temps en que les idees de l’esquerra radical sobre els treballadors guanyava força.Tot en nom de la llibertat individual, dit per aquell famós economista i remarcat per Naomi Klein ara.

Passa a referir-se també als estats de shock del sagnant naixement de la contrarevolució. La imposició del terror que inhabilita una normalització d’un determinat estat de coses, fent taula rasa o intentantho, i entretant el laissez fair dels Chicago boys. Això en un passat recent i avui de manera més brutal i sofisticada alhora, ve a dir l’autora, el shock es fa present per imposar un sistema que dona prous signes negatius per tanta població.

Repassa la història mundial recent del Katrina, al tsunami, l’11S al 11M, per donar la paraula a les poblacions civils sotmeses a la voracitat despietada dels nous amos del món, el conglomerat industrial, comercial i governamental per qui els desastres, les guerres i la inseguretat del ciutadà són el sinistre combustible de l’economia del shock, ens diu Arundhati Roy d’aquest llibre.

Josep Busquets
Rocaguinarda, SCCL