Catalunya era un altre món

Aquests dies s'estan complint els vint-i-cinc anys de la mort de Joan Oliver, Pere Quart. I amb aquest motiu hom està celebrant, en diferents llocs, actes diversos. En un parell de centres cívics (¿ja valorem prou la feina de cultura que estan realitzant aquestes petites entitats populars, pertot arreu?) han estat llegits diferents reculls dels seus textos. En un altre han estat musicats, i presentats en forma de cançons, uns quants poemes d'un dels seus llibres. Se li han fet homenatges a Madrid (es veu que l'acte del Blanquerna va quedar d'allò més bé) i a Sabadell, la seva ciutat natal. I a no sé quants llocs més.

I a mi tot això em sembla molt bé. A mi sempre em semblarà molt bé tot el que es faci per tal d'afavorir que sigui més coneguda l'obra de l'àcid i divertit patriarca Pere Quart, del nostre lúcid amic Joan Oliver. Voldria que la seva obra com a poeta, narrador, assagista, home de teatre –fabulós traductor, per cert–, analista polític, fos coneguda i admirada per tothom molt més del que ho és ara. La nostra gent no hauria d'haver de menester la circumstància de cap aniversari per llegir-lo de nou, per conèixer i admirar més la seva obra i la seva persona. La seva obra, perquè Pere Quart forma part de la mitja dotzena de grans poetes que ha donat el nostre país durant la primera meitat del segle vint. La seva persona, perquè Joan Oliver va ser un home que sempre va donar la cara pel seu poble, amb claredat, sense dubtes. Al 36, quan calia prendre partit a tot o res, i després de l'exili, quan s'havia de fer front, a la clandestinitat i guanyant tots els espais de llibertat que a cada moment eren possibles, a totes les trampes d'un odiós règim dictatorial. La Catalunya d'avui és una mica millor gràcies a les vides, i a les obres, d'homes com ara Joan Oliver, Pere Quart. Admirem la seva obra, i la seva vida.

I mireu el que són les coincidències. Per una sèrie de circumstàncies fortuïtes, aquests dies he tornat a llegir un article escrit, fa uns anys, per un altre Joan Oliver. Aquest Oliver és un periodista, un molt interessant economista i analista polític, que durant un temps va tenir a l'Avui una secció fixa titulada Engrunes. Aquest text, publicat el 19 de novembre del 2000, duia per títol el mateix que jo he posat en aquesta pàgina: "Catalunya era un altre món". I comença dient-nos així: "Aquests dies tothom recorda (commemora?) la mort del general Franco, però ben pocs recorden (commemoren?) que quan va morir el dictador, el franquisme feia ja temps que havia mort a Catalunya."

I continua, dient-nos un grapat de veritats –temo que força oblidades– sobre la importància clau que Catalunya va tenir en la lluita antifranquista. De fet, era aquí on estava massivament organitzada: la Transición no va ser el fruit admirable d'unes quantes testes madrilenyes. Ens recorda que "abans que morís el general Franco", quan era ben viu i encara organitzava consells de guerra per assassinar opositors, a Catalunya ja funcionava, en la clandestinitat però de manera oberta i als ulls de tothom, tot el sistema dels partits democràtics. Ens subratlla que ja hi eren els mateixos partits, amb l'excepció, és clar, del Partit Popular. Com que això va ser escrit, com dic, l'any 2000, ara suposo que hi hauríem d'afegir el ridícul apèndix del partit Ciutadans, però el raonament no varia. Ens recorda també que "abans que morís el general Franco" ja hi havia, a Catalunya, uns sindicats democràtics, que la universitat s'havia organitzat democràticament, que els ajuntaments subvencionaven l'idioma català. Ens diu, en síntesi, que Catalunya, "abans que morís el general Franco" i en mig de la repressió, ja era un país europeu, obert i democràtic. Quan Espanya encara era franquista.

A mi, què us hauria de dir, no és que m'agradi gaire el mapa polític que tenim avui a Catalunya, no. Tampoc no s'aproxima, em penso, al gust de cap dels dos Oliver. Però mireu-vos com ha quedat el mapa del conjunt de l'estat espanyol després de les eleccions del recent 20 de novembre.

(Home! Un 20-N! Una altra coincidència!)

Santos Hernández