La Garrotxa dels Colom

Un dia d’aquests m’he trobat, una vegada més, parlant de la cooperativa La Fageda. He explicat les seves especials característiques com a obra social, he lloat la seva organització i la qualitat dels seus productes làctics. I he subratllat la capacitat imaginativa dels seus dirigents, que els ha dut a empescarse activitats tan originals com ara la cura dels boscos –professionalment, guanyant-se el contracte municipal quan l’ajuntament en va obrir el concurs públic- i les passejades turístiques en tartana.

Però estàvem parlant de La Garrotxa, i en aquesta comarca hi ha moltes coses molt interessants, a més a més de les magnífiques iniciatives de la nostra modèlica cooperativa. Per exemple: els vols en globus. Perquè una de les possibilitats que hi ha per fer excursions pel paisatge garrotxí és la de passejar- s’hi pel damunt –volcans inclosos- en un globus aerostàtic. Jo només ho he fet una vegada, ja fa uns anys, però us asseguro que va ser una experiència agradabilíssima. I no tan sols per la cosa turística. En conservo també algunes sensacions humanes que em van resultar molt enriquidores.

Començo a explicar-vos-les a partir d’una curiosa coincidència. Probablement la gent cooperativista que em llegeix es recordarà del fet que l’iniciador de la cooperativa La Fageda es diu Colón. Doncs resulta que els iniciadors dels vols en globus per La Garrotxa, allà per Santa Pau, són quatre germans que es diuen Colom. Vet-ho aquí: “Vol de Coloms”, que es diu la seva empresa. Són gent ferma, sòlida. Tan sòlida com les seves idees, tan ferma com els seus motius. Amb tota senzillesa, m’ho explicaven: “Nosaltres volem viure de la terra i a la nostra terra. Però la feina de pagès no ens dóna per viure tot l’any. I no volem emigrar. Volem viure aquí, a casa nostra.” Aleshores, s’han inventat feines per complementar aquests dèficits que la feina del camp els produeix. Una d’elles és això de portar gent a volar en globus. És un tipus d’excursió que jo recomanaria a tothom. Però és que, a sobre, a nosaltres, la gent del món cooperatiu, aquesta activitat ens semblarà, a poc que hi parem compte, una cosa d’absolutament nostra. Fixem-nos-hi.

Negoci propi, en el qual els propietaris treballen amb les pròpies mans. Activitat ben pensada, ben organitzada, i per a la qual ha calgut planificar la col·laboració d’un hotelet d’allà a prop i d’un petit restaurant on, acabada l’activitat, hom va a fer un “esmorzar de forquilla” que, per la solidesa i l’horari és pràcticament un dinar. Organització que funciona com un rellotge i que és portada per gent senzilla i simpàtica. Ens sentim a casa nostra. Jurídicament no són cooperatives, no. Però tot plegat s’assembla molt a aquest món cooperatiu, humà i civilitzat, en el què tots nosaltres somniem.

Òndia, ara que me n’adono: si estic fent publicitat d’una empresa! Mira, no me n’avergonyeixo gens. S’ho tenen ben merescut. I, a més a més, si m’arribeu a fer cas, us estic fent un servei.

Santos Hernández
Abril 2008