Des de temps immemorial, la plaga del xixi o mosca mediterrània ha estat present a les terres olivareres. Era una pesta cíclica. Temps era temps el pagesos deien: “Aquest any serà any de xixi.” Solia ser present cada tres o quatre anys; els anys afectats, els pagesos escombraven tot el sòl, i cobrien el brancam dels olivers, per facilitar a les plegadores d’olives la seva tasca i, en certa mesura, la necessitat i conservació de les olives plegades. Aquests anys es perdia molta part de la collita, i la recol·lecció era molt més cara, i l’oliva, de baixa qualitat.

Als anys cinquanta, aparegué un tractament revolucionari per protegir les collites d’olives, que consistia en la col·locació d’ampolles trampa de vidre, on es dipositava un producte que atreia al seu interior una gran quantitat de les primeres mosques, de manera que se n’evitava la procreació. Potser no era eficaç al cent per cent, però frenava les invasions considerablement i no contenia cap risc de toxicitat. Crec que caldria revisar i actualitzar aquest tractament totalment ecològic.

Aparegueren després al mercat productes i pesticides mes “eficaços” per combatre la plaga, però són altament tòxics si no s’utilitzen ens les dosis ni els temps deguts.

Aquí és on tenen un paper les cooperatives agràries. Quan justament apareixen els primers símptomes i les olives encara no han iniciat el procés de desenvolupament, les cooperatives recomanen als seus socis productors el primer tractament. Si la malura persisteix en part, es recomana un segon tractament, sempre en període que no pugui afectar tòxicament el fruit. I, a partir d’un temps més que suficient, la cooperativa prohibeix taxativament als seus associats abans cap tractament de la recol·lecció.

Els pocs o molts productors d’oli de cada poble no associats a la cooperativa també segueixen aquestes normes. Això permet que els productors i consumidors d’oli d’oliva consumeixin amb total seguretat i tranquil·litat l’oli produït per les cooperatives agràries.

Francesc Vernet i Mateu