Xarxa Gedi SCCL: el canvi de xip, el potencial del node

Segle XXI. Canvis, canvis, canvis. Hivern del 2011. Xarxa Gedi. Allà on la capacitat de previsió, l'aventura d'anticipar-se i la recerca de vies inexplorades avancen juntes. Per reforçar l'alternativa cooperativa en temps complexos.

Context i pretext. Context concret: any 2011, el quart d'una crisi que perdura i que en l'àmbit de l'atenció a les persones transita, malauradament, entre l'ajustament dels serveis socials garantits i la supressió dels anomenats no garantits. Pretext, el nostre: atendre i entendre el model innovador, intercooperatiu i de suport descentralitzat que ha engegat reeixidament la Xarxa Gedi i que està vertebrat des de fa dos anys.

Xarxa en nodes
Una Xarxa Gedi que avui és composta, sota un mateix paraigua, per onze nodes cooperatius. Reteixits en un enxarxament confederal, d'estructura plàstica i asimètrica, que disposa d'estructures gerencials compartides i multisuports descentralitzats. Onze nodes connectats i dedicats a activitats tan diverses i diversificades com els serveis de gestió alimentària, els d'atenció a les persones o els d'enginyeria i construcció.

La xarxa pren el nom de Gedi, Gestió i Disseny, la cooperativa que està en l'origen d'una experiència singular i pionera. Nascuda el 1990 dins l'escenari de les primeres externalitzacions de serveis socials públics, va experimentar un creixement ràpid –de tres persones implicades a noranta– que aviat va caldre repensar: quin model de creixement convenia seguir. Del debat en va sortir una clara voluntat de defugir esquemes organitzatius tradicionals, convencionals, a voltes gairebé acadèmics. El dilema: el risc –i la por– que un creixement clàssic dificultés l'exercici dels principis cooperatius, anul·lés parcialment l'impuls de l'emprenedoria i derivés en estructures organitzatives que no desitjaven.

Del com i el quan: història d'un model
En aquella cruïlla i en perspectiva, "vam optar pel camí complicat, complicat per intransitat: per res més", ens diu en Xavier Gallofré, que ens rep a la seu social del carrer Llull de Barcelona, al cor del Poblenou. "Volíem que no es perdés la proximitat amb el soci, preferíem nuclis en xarxa, defugir la contractació de grans líders empresarials i respondre al debat permanent que el creixement genera en el si del cooperativisme." El pas pel Grup Consop els plantejava justament això mateix. I en Gallofré recorda que, "respectant totes les formes, vam decidir que les fusions per guanyar dimensió no eren la nostra opció, que volíem avançar cap a nous projectes i noves cooperatives des d'una altra praxi". Fa broma i tot: "Érem molt conscients que una tribu local és molt més eficaç que una de global."

I, com que la casa mai es comença per la teulada, van començar les obres murs endins. Gedi ja era aleshores un "petit monstre" i van començar a implantar el intransitat model en xarxa portes endins. Resultat esperançador: avui Gedi –que continua sent la cooperativa matriu, amb un 50% de la plantilla de la xarxa– ja treballa en nodes. Microempreses independents que operen amb el mateix NIF, però cadascuna de les quals té un equip de gerència propi i una àrea estratègica autònoma. Nodes d'activitat, autonomitzats per especialitzat: acollida de menors, infància i família, inserció laboral i cohesió social i ciutadania. I que amb el temps es van concretar en la creació de noves cooperatives, com ara Frescoop SCCL, Esport6 SCCL o EI GDAI SCCL.

L'atracció de la xarxa
El nou model –"casolà, plural i divers"– rutllava i demostrava la seva utilitat. Però ben aviat li van arribar els reptes: a través de les demandes externes d'altres cooperatives i altres espais que es volien incorporar a la xarxa. De la pràctica quotidiana, a la necessitat de vertebrar-la. Hi venien emprenedors –com ara Project-Haus– i petits projectes cooperatius locals –de l'Hospitalet de Llobregat a Manresa– que volien continuar sent petits però s'adonaven que el futur seria compartit, i també hi concorrien les projeccions de futurs jaciments d'ocupació. Fins i tot demandes d'internacionalització des de l'altra riba de la Mediterrània, on Gedi Marroc –un dels actuals nodes de la xarxa– ha acabat "exportant" moviment cooperativista.

Aquell repte, afrontat i superat ara fa dos anys, els va dur a la Xarxa Gedi tal com és avui. "Una xarxa de seguretat compartida", rebla en Xavier, "on s'han clarificat les regles cooperatives i hem tingut un èxit notable a l'hora d'innovar la feina feta en nodes". Van crear l'àrea empresarial, amb una estructura integrada pels onze gerents dels onze nodes, que ha esdevingut l'àrea estratègica del projecte. "Paral·lelament vam generar una estructura de gestió, Àbac SCCL, que s'encarrega de la gestió financera, comptable i administrativa de la xarxa." Nodes interconnectats en un projecte que garanteix, des del fet cooperatiu i tot un cercle virtuós, l'autonomia i alhora l'enxarxament de cada projecte.

La valoració és eminentment positiva: "Ens hem adonat del potencial de la xarxa i que el grau d'èxit ha estat notable." Satisfacció: pel fet que es pot repensar el creixement, dispersar solidàriament el cooperativisme i protegir-se mútuament des de la constatació que "petitesa" és gairebé sinònim d'"eficàcia". En una bastida cooperativa, proposta comunitària, que té associats nous paradigmes de gestió alternativa, fonamentats en un pacte global, de compromisos adquirits, i que fomenta l'acció local. En Xavier Gallofré constata el guany intangible que han assolit: "Aquest procés ha estat una font permanent d'aprenentatge; un procés d'innovació, aventura, formació, emprenedoria i retorn cooperatiu: tots hi hem après." "Hem donat joc i ens hem donat corda i hem sabut implicar a tothom: ara compartim beneficis, mancomunem inversions, activem estris financers comuns", rebla. En perspectiva autocrítica, quan tot canvi sempre s'implementa amb el material disponible, constata que "si n'haguéssim sabut més, ho hauríem fet millor" i que "hem crescut com sabíem i com podíem. I com volíem, en xarxa i ben enxarxats".

Crisi i serveis a les persones
Respecte l'actual escenari de crisi, en Gallofré no nega cap evidència: "La crisi ja afecta a tothom, tots els sectors, però cadascun d'una manera diferent." En l'àmbit dels serveis a les persones, en un context de severes retallades, els impactes són obvis: pèrdua de contractes i destrucció d'ocupació en un sector en què una part de l'atur es farà crònic: "El cicle és complicat, convuls per a les cooperatives, amb un risc clar d'empobriment i desqualificació laboral."

Malgrat tot, respira recordant que ells eren "dels escèptics quan es parlava dels vuitanta mil llocs de treball que generaria la Llei de dependència; teníem la sensació que l'estat del benestar, com el coneixíem fins avui, havia arribat al límit." Per això van optar per centrar-se en els serveis garantits d'alt valor afegit. I alhora canalitzar nous projectes, cercar nous finançaments i contactar amb nous emprenedors per a nous àmbits de diversificació: cooperació internacional, sostenibilitat ambiental, generació de continguts digitals. Ben conscients que "qualsevol canvi social comporta nous filons d'ocupació" i que cal estar preparats i amatents.

En Gallofré afirma que els temps de crisi sempre són de tensions: "creatives i afectives", diu somrient tímidament. Amoïnats per les retallades als serveis municipals, reforcen ara la provisió interna de serveis entre els nodes de la xarxa: suport mutu compartit i reciprocitat cooperativa per pensar en un futur de preguntes en què creuen que la mateixa xarxa forma part de la resposta.

La xarxa madura
Precursors, teoritzen avui el concepte de xarxa madura. A la pregunta d'on rau la maduresa, hi respon sense embuts: una empresa és madura si sap treballar sense centre, amb nodes autosostenibles, autònoms, fèrtils i cque ontribueixen positivament a la xarxa. Un és madur quan és adult fèrtil, quan està en condicions d'originar nous projectes, noves cooperatives, nous nodes. Cooperatives que generen noves cooperatives i multipliquen las capacitats de la xarxa. "Avui, però, no som encara en la fase madura, sinó en un procés de maduració estratègica i econòmica."

Membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTCO, i també de la seva Sectorial d'Iniciativa Social –de qui reclamen iniciatives per a un sector que viu la crisi dels serveis públics–, ho són també de Coop57 i de la XES, entre molts d'altres. Cooperativistes a consciència, des de la Xarxa Gedi creuen que el cooperativisme està cridat a tenir futur. Ho justifiquen: en plena crisi de paradigmes, el cooperativisme aporta avui –ara i aquí– un imprescindible enfocament econòmic propi, assentat i arrelat en els principis de l'economia social i solidària i molt més enllà de l'"anar fent, anar passant". Partint d'aquesta premissa, en Xavier fa memòria i mira enrere per recordar que als anys vuitanta del segle passat la imatge de la cooperativa era la del dúmping de l'autoexplotació. Se'n parlava malament, i ara és ben al contrari. I tot plegat, a les portes del 2012, Any Internacional del Cooperativisme, en què Gedi organitzarà –entre d'altres, i aquí i allà– unes jornades de germanor cooperativa catalanomarroquina.

En Xavier ho raona des de la pràctica enxarxada acumulada: "Cooperativisme és treballar amb valors i amb criteris, aportar ètica." Anuncia que el repte del futur és "connectar l'emprenedoria amb aquests valors, estendre nous ponts per al canvi de xip". I s'atreveix a preveure el demà: "No sé pas si les formes jurídiques canviaran; potser sí, que la traducció legal a través de la qual es dóna la cooperació coneixerà noves fisonomies: xarxes informals d'autònoms solidaris, de lampistes a neohackers". En una nova realitat "en què no només es valorarà la forma que acredita el NIF, sinó també aspectes més contingents com ara el balanç social, l'arrelament local o la implicació comunitària". Canvis, canvis, canvis. El cooperativisme fa més de cent cinquanta anys que els autogestiona: perquè és en la gestió de la contradicció on rau el potencial de l'equilibri cooperatiu, on s'amplia el ventall social de l'emancipació necessària i on els nous camins es transiten amb els passos de sempre. Els de l'empremta cooperativa. Que deixem sempre, precisament, empremta i fondària.

www.xarxagedi.coop