Certesa de vida i arrel, tot naixement té sempre concepció, gestació i part. I l’embaràs de Corma, en el tombant de la dècada dels setanta als vuitanta, va durar ben bé tres anys. En l’hora dels imprescindibles debats previs, dels preparatius paral·lels i de les propostes i idees que albiraven el projecte. L’hora prèvia: la de cercar aliances, la de convèncer i agregar voluntats, la de vinclar la pagesia de la zona en un moment en què el seu futur estava en qüestió. I així és com CORMA, impulsada inicialment per vuit socis fundadors, es va constituir el 1980 amb catorze socis. “Però néixer és quan obres portes”, arrenca en Joan Ribó, “i el part va ser l’abril del 1981”. Aleshores ja sumaven dinou socis. Avui, el 2010, en són trenta-tres. Trenta-tres explotacions familiars que conformen l’ànima tel·lúrica de la cooperativa.
Contra el pas del temps, però, el que no ha canviat pas és la missió cooperativa: associar-se per tenir prou força, aplegar-se per defensar-se millor, unir-se per garantir preus. I sobretot, matriu que va forçar el part, ser capaços de comercialitzar la pròpia producció defugint el sedàs de la intermediació comercial i apostant, com a valor afegit, per la pròpia xarxa de distribució. Per evitar, finalment, que el productor no controlés part del procés econòmic. “Aquesta, juntament amb una estudiada planificació productiva, és una de les claus per entendre per què som on som.” ¿On som? Doncs davant la primera empresa del sector de la planta ornamental –en l’àmbit de producció i distribució– a l’Estat espanyol, amb una producció anual de 16 milions d’unitats i un xarxa capil·lar de prop de 3.500 petits clients.
L’altre factor diferencial, que fa de Corma una experiència específicament particular en l’àmbit de les cooperatives agràries, és que els socis comercialitzen tota la seva producció únicament a través de la cooperativa. Trenta-tres socis –i altres dos o més en fase de transició per associar-s’hi– que treballen quaranta-una explotacions agrícoles –fonamentalment al Maresme, però també al Vallès Oriental–, que ocupen, al seu torn, 210 persones. A les quals cal afegir la plantilla de 76 persones que treballen a la cooperativa, que s’acreix fins als 110 treballadors en el zenit del cicle estacional que caracteritza el sector: la primavera cooperativa que transcorre entre els mesos de març, abril i maig, en què Corma factura el 60% de la producció. Contra l’economia submergida i en l’era de les màfies del tràfic de persones, aquesta punta productiva es cobreix fa anys en complicitat amb la Unió de Pagesos a través del programa de contractació en origen de persones immigrants.
Del fax a les TIC
I és clar que tota cooperativa té història. I sovint en fa. Com Corma. De la primera fase voluntarista, fins a ben entrat el 1983, es va passar del trànsit cap a la professionalització. Arribava el primer gerent, la planificació productiva i una estructura organitzativa amb equips de gestió i direcció que, amb els anys, va saber fer el salt qualitatiu dels avui rudimentaris telèfons i faxos a les noves tecnologies de la informació, pròpies de l’era global. Sense renunciar a cap coma del cooperativisme, la inversió feta amb el canvi de segle per informatitzar tot el procés de comandes els va mantenir al capdavant i els va situar de ple en les polítiques d’innovació: servidor intern de comandes, lectors òptics i tots els socis connectats en un model tecnològic que ja acredita també la traçabilitat i l’origen de cada producte.
Tant és així, que Corma serveix una comanda petita a qualsevol lloc de l’Estat en menys d’un dia. Petúnies, margarides o geranis servits en menys d’un dia, quan el miracle es diu vint-i-quatre hores. Tot plegat implica una activitat, quasi contrarellotge i “en lluita per la velocitat”, que es resumeix, sintèticament, en recepcionar, classificar, expedir i servir. Logística cooperativa que requereix els serveis d’empreses de transport especialitzat –“no només transportem un producte perible, sinó viu, que necessita humitat, reg, claror i temperatura”, puntualitza en Joan– i treballar, gràcies novament a la informàtica, en estricte temps real; en rigorós directe. No endebades –ja que la constància tot ho venç– van rebre, el llunyà 2002, el Premi a la Innovació Tècnica Agrària de la Generalitat. Premi a les flors de producció local en l’era de les noves tecnologies: jardineria viva a cop d’internet.
D’aquesta innovació propulsada via TIC, destaca alhora un alt impacte ambiental positiu, ja que també van solucionar tècnicament els dèficits hidrogràfics (salinització i escassetat a la comarca) que afrontaven als 20.000 m2 de la finca en propietat de què disposen a Premià de Dalt. Avui, dipòsits propis donen vida a un modern sistema tancat de reg per inundació, que és monitoritzat també informàticament.
Tot plegat no hauria estat possible sense un altre capítol clau, és clar: les inversions fetes. Una política d’inversió que ens permet entendre per què el camí cooperatiu emprès ha arribat a bon port: fonamentalment, perquè Corma és una cooperativa altament capitalitzada (4,182 milions d’euros de fons propis) i altament previsora, ja que a aquesta capitalització hi ha dedicat molts esforços i hi ha abocat molts recursos. L’expansió experimentada els darrers vuit anys s’ha fet sense demanar ni una sola ampliació de capital als socis. ¿Com? En Joan diu que no hi ha cap secret: “Suportant una retenció superior per poder generar resultats, dotant de provisions i atorgant excedents a la mateixa cooperativa.” Les conseqüències: “solvència que fa innecessari hipotecar res, en una política que recomanem a tota cooperativa: fer calaix de mica en mica millor que de cop; perquè sempre poden venir dos anys dolents seguits”. I és que tot plegat, assenyala en Joan, “depenem molt del clima en la fase de comercialització: una pedregada, una nevada o una glaçada poden fer molt de mal”.
Polítiques d’inversió i gamma d’alta qualitat
Portes enfora, des del punt de vista del client, Corma és sobretot alta qualitat, servei constant i solvència acreditada. Allà on es troba tot el que cal. Dos mil cinc-cents productes diferents, dels quals 1.864 (d’un total de 800 espècies) són de producció pròpia: d’arbustos a enfiladisses, de medicinals a fruiters, d’aquàtiques a palmiformes, de cactàcies a coníferes. Aviat és dit, però afrontar un jardí amb aquesta diversificació implica una planificació ingent, una programació a punt i una supervisió directa d’un model que és d’agricultura intensiva, ja que determinats cultius requereixen fins a dos anys d’una antelació productiva molt previsora. Però per això hi han les àrees de gestió de la cooperativa: producció, comercialització, logística i administració.
Respecte a la cartera de clients, davant un cicle de producció tan específic com el de la planta ornamental i en el qual les distàncies sempre són un problema, Corma va apostar d’antuvi per intentar escurçar la cadena i prioritzar la producció i els mercats locals (dels centres de jardineria o garden centers a les floristeries, passant pels jardiners i els centres especialitzats). Encara que sotmesa als rigors de la globalització, la producció de plantes no té el risc latent de la deslocalització, el dúmping agressiu o les importacions massives, i alhora –l’altra cara de la moneda– té un límit en l’exportació a mercats llunyans. Però passa que la qualitat no té fronteres. I per aquest motiu el 27,35% de la producció està orientada a una exportació propera: principalment a l’Estat francès i Portugal, però també als Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica o Andorra. Catalunya, al seu torn, representa el 35% de la facturació, i l’Estat espanyol el 38%, amb preeminència de Madrid, amb un 20,57% del total. ¿Per què Madrid? Doncs perquè, dins la lògica del mercat local de proximitat, Corma va obrir el 1987 una delegació a Madrid de 14.500 m2, amb setze treballadors, que proveeix el mercat de la Comunitat madrilenya. Afegim-hi també, per conèixer tota la dimensió cooperativa, els 6.000 m2 de què disposen a la finca de Can Fabré a Argentona i les vuit parades pròpies al Mercat de la Flor de Vilassar.
Sempre en clau cooperativa
Si donar respostes de comercialització a uns socis cooperatius que operen com a proveïdors és l’objectiu de sempre, en Joan destaca que Corma no seria possible sense la permanent implicació dels socis. “La realitat empresarial és que som un equip que funciona per implicació, basant-se en un suport mutu que és d’anada i tornada. Un compromís recíproc de coresponsabilitat: de la nostra eficàcia depèn la seva economia i a l’inrevés.” I amb unes quantes màximes, marca de la casa, que en Joan ens aclareix: l’equanimitat “un soci, un vot” (en un projecte que acull socis de diferent volum: alguns facturen 2,5 milions anuals, d’altres 200.000 euros). I sobretot la paraula feta llei de “no fer per un soci el que no es pot fer per tots”. “No fer trajos a mida”, rebla el gerent de Corma.
Valors cooperatius que tenen altres trets col·lectius, és clar, perquè Corma també opera com a central de subministraments dels socis i com a canal d’assessorament tècnic o financer. “Finalment el cooperativisme és un model molt assumit, mantingut en el temps i en l’espai”, indica en Joan. “És treball en equip, suma d’esforços, anar plegats.” El missatge és clar i català: “Estem orgullosos de ser cooperativa i de ser una cooperativa del segle XXI.” Quan fer les coses diferents marca la pauta, en Joan insisteix: “El valor afegit és ser fidels a nosaltres mateixos, no creure en la batalla dels preus, saber que el futur no és pas la guerra.”
Eficàcia cooperativa que, a més, té fets els deures del relleu generacional i ha assolit de retruc –en prenem ben bona nota– el miracle del relleu generacional rural. Al camp català no és gens és habitual que els fills segueixin l’activitat de pares i mares al camp. Però Corma ha aconseguit aturar en sec l’èxode rural, combinant la preparació tècnica de fills amb l’ànima cooperativa de pares i mares. Mig Consell Rector –integrat per sis socis perquè “els equips petits són molt més operatius”– ja està rejovenit, en un consell que s’elegeix per llistes obertes i que es renova parcialment cada dos anys.
La crisi i la sequera
Parafrasejant la dita popular “cooperativa previnguda sempre val per dos”, enfilem la recta final de l’entrevista parlant d’una crisi que ha vingut per quedar-se uns anys. “No oferim un producte de primera necessitat; per això la crisi també es nota en la caiguda moderada de la demanda; sobretot pel col·lapse de la construcció: poca obra nova, pocs jardins nous.” Malgrat tot, Corma pot dir que en plena metàstasi de l’atur, no ha reduït plantilla i acaba de contractar una nova persona en tasques de màrqueting, un departament propi que ha acabat demostrant que el valor afegit real és el cooperativisme per si mateix.
No s’arronsen pas i afirmen que la crisi cal afrontar-la amb prudència i solvència. Amb imaginació i innovació. “Caldrà, potser, racionalitzar la gamma sense renunciar a la diversificació, tot mantenint l’especialització”, ens diu el gerent mentre enraonem sobre la sovintejada regla d’or del 80/20 respecte a la producció que té sortida i costos no deficitaris. Però la línia de flotació del cooperativisme de Corma és clara: mantenir el lideratge en el mercat estatal i esdevenir referent europeu, aprofundint en la gamma, la qualitat, el servei i la distribució com a trets característics. I alhora repensar-se un cop més la cooperativa, oferint noves línies, noves decoracions, noves presentacions i nous conceptes, com ara l’exitosa línia de combinats realitzada en col·laboració amb l’Escola d’Art Floral de Catalunya. Amatents al futur, també han instaurat la línia “De l’hort a la taula”, en què tot vegetal susceptible d’acabar a la taula ja disposa de certificat agroecològic, a través de la CCPAE. Tomàquets, albergínies o carabassons al costat de l’ampla gamma d’aromàtiques de la cuina catalana.
En tot cas, des del 2010, ja es poden contemplar com a realitat concreta les gràfiques de creixement des del 1981. Unes xifres inapel·lables que palesen un creixement sostingut i sostenible, només aturat lleugerament l’any 2008, quan van haver d’afrontar una crisi concreta de sector: la provocada pel Decret de sequera davant un estiu eixut.
Cal que neixin flors a cada instant
Premi Consolidació als Projectes d’Economia Social del Departament de Treball, socis fundadors de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), membres del seu Consell Rector, de la Comissió Permanent i de la Branca d’Ornamentals, Corma és un actiu de tot el sector, on s’ha deixat hores i hores dedicades a organitzar i estructurar el sector: de l’Associació de Vivers de Barcelona a la Federació de Vivers de Catalunya, passant pel Mercat de la Flor o tota iniciativa sectorial.
És clar que una flor mai no fa estiu. Tant cert com que tampoc no es pot aturar la primavera. Per això cal convenir que trenta anys acumulats i 16 milions d’unitats anuals venudes conformen avui, a plena llum, Corma: un jardí cooperatiu de 830.000 m2 que es cuida amb cura i amb valors socials que no tenen preu. Enmig del jardí, en Joan manté, per acabar la trobada, que “per desgràcia, el cooperativisme no s’ensenya on i com s’hauria d’ensenyar; les escoles de negoci viuen d’esquena a l’esperit cooperatiu, que és de llarga durada; es fomenta l’empresa de capital davant l’empresa de persones; i ens cal tornar, com més aviat millor, al sentit comú cooperatiu que diu que el col·lectiu va per sobre i per davant de l’egoisme individual”. És la línia imaginària, però real, que estableix el cooperativisme. Einstein, en el temps neoliberals que corren, li donaria tota la raó a Ribó: “El més inútil de tot és fer sempre el mateix i esperar… resultats diferents.” Per això Corma és tan diferent: perquè quan l’aposta és cooperativa, els resultats són cooperatius. Arrel, sembra i collita, doncs. Del segle XXI.
David Fernàndez