Nexe, quaderns d’autogestió i economia cooperativa: una eina d’importància estratègica

Dèiem, al Nexe número 0 del Juny del 1.997, que iniciàvem un projecte que naixia al sí del cooperativisme de treball amb la voluntat de construir i consolidar una base documental en llengua catalana sobre cooperativisme que tractés temes de gestió empresarial, intercooperació, anàlisi política, social, econòmica i mediambiental.

Estàvem i estem convençuts i convençudes de que participar en un projecte comú amb altres persones, dins del marc d’una empresa cooperativa, genera formes de relació i gestió diferents de les de l’empresa convencional i que atendre d’una manera adequada aquesta voluntat de cooperar ens aboca a maneres de fer més democràtiques que han de generar més solidaritat i una altra manera de fer empresa i construir economia.

Transcorreguts més de 13 anys i publicats més de 250 articles de prop de 200 autors i autores, podem afirmar que l’existència de Nexe ens ha permès avançar en la consolidació d’una estratègia de construcció de l’economia cooperativa, de l’economia social i solidària, com a sector econòmic diferenciat del sector mercantil convencional i del sector públic oficial, en l’avenç i la progressiva consolidació d’una presència adequada de la transversalitat cooperativa a les nostres empreses, en la construcció de mercat social i en la visibilització proactiva del cooperativisme.

Els materials posats a disposició de les persones lectores per a la seva formació i informació han de seguir esdevenint útils en diferents sentits:
Respecte al propi moviment cooperatiu amb l’objectiu de millorar internament el coneixement d’altres experiències, millorar l’autoestima, crear consciència de sector diferenciat (valors i pràctiques no hegemòniques), i facilitar la intercooperació.
Respecte l als altres moviments socials i també al mon de l’ensenyament per tal d’assegurar-ne una presència continuada que faci percebre l’economia cooperativa com a àmbit de transformació, com a aliada en la construcció d’una societat millor, d’una societat postcapitalista.

Respecte als mitjans de comunicació convencionals per a situar l’economia cooperativa com a referent ètic tot destacant-ne les bones pràctiques i la seva importància no solament qualitativa tant nacional com internacionalment.
La nova etapa, iniciada tot just fa un any, gestionada per la Fundació Seira i la Confederació de Cooperatives de Catalunya i que farà possible l’aparició imminent d’una versió digital a Internet reforça encara més els objectius de marcada importància estratègica plantejats.

Jordi Via