Entrevista

Antic president de la cooperativa de serveis financers COOP57 i advocat i membre fundador del Col·lectiu Ronda, ara es jubila. Jordi Pujol, que va néixer a Barcelona l’any 1944 i es va llicenciar en dret l’any 1969 a la Universitat de Barcelona, dedica tota la seva vida laboral a la defensa jurídica dels interessos dels treballadors dins el Col·lectiu Ronda, prioritàriament en l’àmbit de la Seguretat Social i la salut laboral. L’any 1998, va entrar al Consell Rector de Coop57, i a partir del 2004 és el president de la cooperativa que finança projectes de l’economia social.

Has estat durant sis anys president de Coop57. ¿Com has vist l’evolució de la cooperativa durant aquests anys, què destacaries?
Al començament les coses van ser bastants difícils. Encara que he estat president durant sis anys, abans havia participat a Coop57, primerament com a soci col·laborador i després com a representant al Consell Rector de Grup Aqueni en primer lloc i del Col·lectiu Ronda en segon. Com deia, les coses van ser difícils al començament, fins a l’any 2003, en què es van sanejar els números de la cooperativa i s’inicià una política clara d’expansió i de creixement, que va donar uns bons fruits. Un dels elements destacables va ser la professionalització de la cooperativa, que juntament amb el treball voluntari i la tasca d’una persona coordinadora –tasca que ja s’anava fent fins aleshores–, van enfortir l’estructura de la cooperativa. Amb la decisió de professionalitzar Coop57, s’hi van incorporar nous professionals (un coordinador adjunt, un responsable de socis, un cap de promoció, una responsable de comptabilitat). Se’n va assumir el risc, però l’experiència ha demostrat que va ser un risc correcte, que valia la pena córrer. Gràcies a la professionalització, al treball voluntari i a la voluntat de consolidar la nostra experiència, es va aconseguir un creixement molt destacable, que queda palès tant en l’augment del nombre de socis com en el nombre de crèdits concedits.
Pel que fa a mi, he de dir que la implicació va ser progressiva i va anar, una mica, paral·lela a l’evolució de la cooperativa, fet que va provocar que vinguessin etapes de més vinculació.

¿Com veus ara la cooperativa? ¿En quina situació es troba?
En l’exercici 2009, hem assolit una fita impensable fa no gaire temps: hem superat els 6 milions d’euros de capital social. Hem arribat a una gran fita, molt abans del que ens pensàvem. Prevèiem que acabaríem l’exercici 2009 amb 5,5 milions d’euros.
També hem gestionat productes d’altres entitats, com ara Fundació Futur i L’Olivera, amb títols participatius, amb un total de 800.000 euros. Hem finalitzat l’any amb prop de 7 milions d’euros en el total de recursos moguts.
Hem de remarcar, sobretot, el gran creixement de les aportacions de socis col·laboradors, que ha passat de 533.694 euros l’any 2003 a 3.513.725 el 2009. Les aportacions obligatòries i voluntàries també han crescut, encara que en un volum molt menor. Han crescut de manera molt important els avançaments de subvencions i els préstecs a curt termini. Els préstecs a llarg termini, destinats a finançar inversions, han baixat de espectacularment els darrers temps, a conseqüència de la crisi, però ara inicien una recuperació progressiva.
En aquest moment estem concedint d’onze a tretze préstecs mensuals, xifra que representa uns cent cinquanta anuals. El 2010, seguirà la tendència del 2009 i continuarem creixent: serà un any molt bo. El creixement serà d’entre el 25% i el 30%, tant en préstecs com en aportacions. La crisi, que pensàvem que ens podria afectar directament, ha generat en els nostres socis una dinàmica d’enfortiment del nostre projecte, segurament a causa dels nostres valors, uns valors que no han trobat en els sectors financers tradicionals.
Coop 57 és integrada per 143 cooperatives de treball, 54 entitats, empreses d’inserció i fundacions, 51 associacions i moviments socials, i 1.050 socis col·laboradors. Els socis col·laboradors, per ser socis, fan una aportació de 300,51 euros. Poden dipositar els seus estalvis, que són remunerats, en una quantitat que aprova l’assemblea, similar a la de les entitats financeres convencionals. A diferència dels 250 socis de serveis (empreses, entitats i organitzacions de l’economia social), que han aportat inicialment una quantitat de 901,52 euros per accedir a la condició de socis, no poden accedir a préstecs. Aquests poden ser préstecs a curt i llarg termini, endós de convenis, avançament de subvencions i operacions especials.

Pel que fa a tu, ¿què t’ha aportat el fet de ser president de Coop57?
Des del punt de vista personal, puc dir que l’experiència ha estat molt enriquidora. Però no ho dic pas en un sentit formal, sinó que es tracta d’un enriquiment profund, tant per a la gent que he pogut conèixer com per les cooperatives amb què he estat en contacte; i tant de Catalunya com de fora.
El fet de poder treballar des de la presidència de Coop57 m’ha permès conèixer una realitat cooperativa que moltes vegades resulta molt diferent del que t’esperaves, amb les seves particularitats i amb tots els ventalls de gent, de tipus d’entitats, etcètera.

Tu ara t’has jubilat. ¿Què faràs ara, amb aquest temps lliure que et quedarà? ¿Quins són els teus projectes?
La veritat és que diuen que et jubilen però continues actiu [riu]. Segueixo exercint d’advocat al Col·lectiu Ronda de manera temporal. En la meva situació actual vull mantenir una activitat professional en el Col·lectiu, i continuaré fent aquesta feina fins que m’hi vulguin [torna a riure].
He sapigut que també havies estat treballant en qüestions de mediació. ¿Com veus aquest nou camp i com penses que evolucionarà?
L’any 2005, vaig fer un curs de mediació comunitària. Em va semblar una cosa molt interessant i ara, de nou, he fet un curs de mediació orientat específicament a les cooperatives. En l’actualitat no estic fent aquesta feina; des que m’he jubilat, vull dir. Però no deixa de ser un tipus de feina molt interessant. La mediació en les relacions entre cooperatives està orientada a evitar la judicialització dels possibles conflictes, tractant-los abans. Hi han dos tipus de mediació entre cooperatives: els conflictes entre les cooperatives i els conflictes entre les cooperatives i els seus cooperativistes.
Una de les coses més interessants, però, pel que fa a la mediació, és la prevenció dels conflictes.
De mediadors n’hi han molts; potser els més coneguts són els familiars. La mediació és un debat ordenat en què les parts exposen les seves opinions i els seus arguments i en què s’obre un debat amb l’objectiu d’assolir una entesa.

Des del punt de vista de Coop57, ¿com s’ha pensat d’incorporar aquesta figura?
En el Coop57 s’ha adoptat aquesta figura de manera preventiva. Com he dit abans, una de les coses més interessants pel que fa a la mediació és la prevenció del conflicte, poder intervenir abans que el conflicte es produeixi. En el Coop57 la mediació s’enfoca respecte a eventuals conflictes entre seccions, i en el futur en la interpretació dels contractes; entre cooperatives i les entitats, i també pel que fa referència a l’emissió de títols; que esperem que no s’hagin de produir mai.

En el pla personal, ¿hi ha alguna altra cosa que vulguis destacar en aquesta nova etapa de la teva vida?
La jubilació sempre és un canvi. D’una banda, destensiones la feina, però de l’altra se t’obre un camp nou, desconegut. En el pla personal pots fer moltes coses que fins ara no havies tingut temps de fer. I en el professional –em refereixo a la feina que duc a terme en el Col·lectiu–, pots fer la feina d’una altra manera, detenint-te en coses en les quals abans no podies detenir-te; ara pots filosofar i mirar les coses de moltes maneres, perquè ja no hi ha la pressa, la immediatesa, d’abans.