Entrevista

Josep Maria López Fumat, actual president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya

La Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya va néixer l’any 1979 en un àmbit polític i social en què la societat civil catalana (famílies i professors) buscava donar resposta a les mancances del sistema educatiu. En aquest context, la creació de cooperatives d’ensenyament es va veure com la millor opció, ja que tenia implícits els valors que aquesta societat defensava. En l’actualitat, les cooperatives d’ensenyament associades de Catalunya responen a tres tipologies: cooperatives de treball associat (de mestres) que representen el 78%; cooperatives de consum (de pares) que representen el 20%; i cooperatives mixtes (de pares i mestres) que representen el 2%. La Federació representa quaranta escoles cooperatives d’arreu del país. Josep Maria López Fumat és el nou president de la Federació i director de la Institució Montserrat de Barcelona, arriba al càrrec amb l’objectiu de reforçar els lligams cooperativistes entre les diferents escoles de la Federació i amb la voluntat d’encarar els nous reptes que l’escola catalana té avui dia.

La meva història és llarga. Jo sóc a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament des de l’any 1990. Des de fa molts anys he estat al Consell Rector de la Federació i he agafat la presidència amb un sentit de responsabilitat, perquè era dels més antics i tenia un coneixement més intern de les coses. És per això que m’hi vaig presentar; per això i per intentar tirar endavant tota una sèrie de coses interessants i necessàries, que millorin la Federació i que espero que siguin fructíferes.

¿Com veus la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya des que n’has esdevingut president? Quins són els reptes als quals t’enfrontes?

En aquest moment les macroorganitzacions, les federacions, etc. dediquen molt de temps a la gestió de la seva mateixa estructura, el que serien les relacions institucionals, per exemple. D’aquesta manera, amb el dia a dia de les escoles, tinc la sensació que potser els valors del cooperativisme s’han quedat una mica oblidats. Per això cal treballar amb les escoles cooperatives i promoure activitats en què es promocioni el coopertivisme. Hem de continuar amb l’objectiu bàsic de mantenir, com fins ara, les relacions institucionals. Però, d’altra banda, també hem d’intentar portar de nou els valors del cooperativisme en el dia a dia de les escoles cooperatives. Aquest seria un repte molt important.

En els darrers anys ha disminuït el nombre d’alumnes a les escoles cooperatives de Catalunya. ¿Això a què es deu?

Això ha passat perquè ha baixat el nombre d’escoles cooperatives, perquè hi han cooperatives que han anat tancant. Les escoles cooperatives van néixer en un moment determinat, en un context concret d’interès social i de mestres que volien donar una resposta que no fos la religiosa i que no fos la pública, perquè en aquell moment l’escola pública estava molt malament. Però una vegada s’ha normalitzat la vida en aquest país, moltes escoles han hagut de tancar perquè també és difícil posar-te al dia en qüestió d’instal·lacions. Això suposa una inversió molt gran, i moltes escoles no han pogut fer-hi front; d’altres han tancat per altres necessitats. No hi ha la demanda que hi havia abans perquè la societat ha canviat i és evident que l’escola pública no és la que era abans. Quan hi vaig entrar, quasi unes cent cooperatives formaven part de la Federació, i ara només en queden unes quaranta, a banda d’algunes que no estan federades, però; i, com que des de l’administració no es facilita la creació de noves escoles cooperatives, perquè hi ha aquest principi que si hi ha escola pública en un territori no hi ha la necessitat d’obrir-ne més, doncs, clar, no es creen noves escoles. Actualment ens hem trobat molts casos en què el que passa és que hi ha escoles que eren de titulars que es jubilen i no hi ha continuïtat.

¿Creus que els valors i la funció de l’escola cooperativa continuen sent vigents?

Nosaltres creiem que sí. És veritat que avui dia en la majoria d’escoles ja es treballa el món dels valors, la cooperació, la qüestió ambiental, l’ajut als altres, la convivència... Tot això són coses universals que són molt interessants i que formen l’essència del cooperativisme. Quan tot això es dóna, a més a més, en una forma com és la cooperativa, que no té ànim de lucre, i això és fonamental pel que fa a la resposta social i empresarial, també és interessant que els treballadors d’aquestes cooperatives, que tenen una sèrie d’avantatges, i amb un bon sou, no tonguin la finalitat de fer diners. Aquestes coses, el conreu d’aquests valors, és una cosa que és molt més fàcil i molt més natural de fer des del cooperativisme; tot i els petits problemes que hi puguin haver, associats a la presa de decisions, per exemple; però també és una estructura democràtica, que t’ho obliga a parlar amb tothom, a negociar, a posar en comú els punts de vista. Ser una cooperativa és bo perquè t’obliga a democratitzar totes les decisions, perquè no té ànim de lucre, com ja he dit, i perquè et permet treballar amb una idea, assumir compromís i implicacions.

¿Des del punt de vista de les vostres escoles com es viu la qüestió de la immigració?

La immigració, com passa amb la resta de coses d’aquest país, depèn de la zona, del barri en què estiguis, de la ciutat que estiguis. Si estàs en un barri on no hi ha immigració, doncs, clar, no en tens. Si estàs en un barri que hi ha molta immigració, doncs sí. Per a nosaltres la immigració, com tot, no és viscuda com un problema; és un repte. I no només això, perquè, realment, és una aplicació directa dels valors de les cooperatives que t’he explicat abans. El que passa és que l’acolliment i l’educació s’han de fer de manera racional, i tots hem de pagar les nostres quotes de solidaritat.

¿Hi ha alguna política activa o algun protocol per a la rebuda de nouvinguts?

En teoria, hi han una sèrie de protocols marcats per l’administració, però la veritat és que no ofereixen gaires recursos i sempre s’ha de comptar amb la bona voluntat de l’escola i amb els recursos humans propis que hi vulguis posar. Perquè de vegades no és el mateix que vinguin nens llatinoamericans, que entenen la llengua fàcilment, que nens xinesos, a qui nosaltres tampoc no podem entendre, perquè nosaltres no en sabem de xinès, i si no tens algú que conegui la llengua, la cosa es fa més difícil. Per tant, la dedicació i el temps és totalment diferent en cada cas. En aquest sentit, calen professionals d’orientació a les escoles, d’integració —i no tothom en té—, i psicòlegs —i totes les escoles no poden tenir tots aquests recursos. A la nostra escola, la Institució Montserrat, sí que hi fem un seguiment individual, aconseguim parelles lingüístiques per als nens nouvinguts, etc.

L’escola és un bloc que no camina de pressa, que camina a poc a poc; tenim un tarannà més lent d’anar fent, som persones d’hàbits de tota la vida, ens costa canviar. Hi hauran molts canvis en el pla tecnològic, i en l’humà, també. Tindrem a l’abast tota una sèrie de recursos, es tendirà a duplicar el personal i a fer que augmenti la ràtio entre professors i alumnes, i per tant hi haurà dintre de l’escola molta més gent. Això no té per què suposar una millora, però d’entrada tens molt més marge per fer coses diferents. I es millorarà en aquest sentit.

Fa trenta-cinc anys que ets al món de l’ensenyament. Suposo que durant aquest temps deus haver vist molts canvis. ¿Penses que els alumnes d’ara són diferents dels d’abans?

Els alumnes són molt diferents perquè la situació ho és; ara conviuen, a partir de primer i segon d’ESO, amb el canvi de la Llei d’educació, alumnes que estan interessats en l’estudi amb d’altres que no ho estan pas. Per això s’ha fet necessari anar adaptant el currículum. Abans, de coneixements potser se’n donaven molt més, però ara, potser de vida i de recursos se’n donen molt més en aquest moment. No és que siguin millors ni pitjors, sinó que són coses diferents. Jo sí que penso que els nens han canviat, que han canviat molt; però no pas perquè siguin millors o pitjors, sinó perquè aquests ara obren la boca i tenen tot el que volen, tenen de tot, i abans semblava que hi havien altres valors com l’esforç, que eren més importants; ara tot és més fàcil de fer, tot és més fàcil d’aconseguir. Els nens d’ara tenen més recursos; nosaltres de vegades tenim la mentalitat de com ens van educar a nosaltres, però les coses han canviat i ara es potencien altres coses.

No es pot dir. Les circumstàncies han canviat i els nens han canviat, sí, però els valors són els mateixos. En l’aspecte emocional els canvis són molt petits i els nens continuen sent nens, continuen sent iguals; les relacions entre ells són com abans, passen les mateixes coses.

Les decisions col·lectives sempre són difícils. Les cooperatives de pares tenien un objectiu clar, que era donar un bon servei als seus fills. Les cooperatives de mestres o de treball associat han nascut amb el mateix objectiu d’oferir ensenyament de qualitat, però a banda hi ha la voluntat legítima d’accedir a un lloc de treball i col·lectivitzar la feina. I les cooperatives mixtes tenen, de vegades, objectiu i interessos diferents, i no sempre és fàcil posar-se d’acord. Però de moment s’està aconseguint.

¿Quins són els projectes actuals que teniu a la presidència de la Federació?

Actualment hem detectat que hi ha poca relació entre les diferents escoles, entre nosaltres, com passa a molts altres llocs, i intentem potenciar aquesta relació entre les diferents cooperatives perquè es puguin trobar, i també entre el personal de les escoles, personal d’infantil, de primària i de secundària, per posar en comú diferents punts de vista, les situacions, per trobar solucions a problemes o realitats semblants, per enriquir-nos, en definitiva. També volem treballar més els valors del món cooperatiu, que totes les cooperatives presentin informes, que ens marquem uns objectius d’intercooperació i comunicació, entre les mateixes escoles i amb els alumnes; perquè de vegades el dia a dia de l’escola, la feina, impedeix de fer més coses que també són importants, que són bàsiques. Promoure la investigació sobre projectes cooperatius per veure quines coses podem millorar i de quina manera. L’objectiu, en definitiva, és que les cooperatives ens coneguem més, que siguem una xarxa, no només pel que fa a coneixement personal, sinó també quant a estructura i de tenir la mateixa meta.