Filosofia solidària

Sens dubte, el que cal, sempre, és buscar solucions pràctiques. Però, de vegades, aquestes solucions pràctiques sembla que hagin de passar per la meditació, per l’aprofundiment de l’essència de les coses. Aquest és el cas d’aquest número de la nostra revista. De la mateixa manera que, a la portada, una sèrie de llàpissos de colors diferents assenyalen un únic punt central, avui, una sèrie dels nostres articles, referents a molt diferents àmbits, ens parlen de la necessitat de la cerca del centre real dels nostres problemes, no sempre visibles amb la simple constatació de la petita –que sovint no és gens petita- dificultat de cada dia.

Euclides André Mance, fundador de l’Institut de Filosofia de l’Alliberament, en un interessant llibre recentment publicat, analitza aspectes de la nostra realitat tan durs com que “en la lògica del sistema capitalista no hi ha solució per a la humanitat”. I, a partir d’ells, ens explica iniciatives com “Solidarius” i “Ripess”, que intenten treballar així, anant al centre mateix del problema.

Marià Moreno ens diu que l’essència de la relació entre el cooperativisme i el nostre temps és “l’altre”, i que el que pot fer que arribem a comprendre-la és, precisament, la comprensió de la necessitat d’aquest “altre” i de l’entesa amb ell.

I, en el treball sobre l’Agenda 21 Escolar, se’ns invita a una exigent anàlisi —llegiu el difícil article amb molta atenció— sobre diverses característiques que haurien de ser adoptades per l’alt sistema d’educació en els valors que sembla que ens sigui necessari.

No, no és fàcil la solidaritat. Ni el cooperativisme. Però els éssers humans podem aconseguir-ho.

Amb esforç, és clar.