Les fundacions i el Protectorat: els eixos d’una relació profitosa

El passat 17 de maig, el Protectorat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va organitzar una Jornada a l’Auditori de la Ciutat de la Justícia a Barcelona. La jornada anava adreçada a membres de patronats i personal assessor tècnic de fundacions.
L’eix principal i motiu de la jornada fou la presentació del Projecte de llei del Protectorat respecte a les fundacions i les associacions d’utilitat pública, si bé, amb molt bon criteri al meu parer, aquest punt va anar precedit per una breu conferència: “Els mecanismes de control de les organitzacions non profit: L’experiència nord-americana” i una taula rodona: “De la fundació a les fundacions: Els diferents models fundacionals”. I a la tarda, una segona taula rodona: “Responsabilitats i reptes dels patronats. Eines de suport”.
L’acte l’inaugurà l’Honorable Senyora Montserrat Tura, Consellera de Justícia, la qual, després d’emmarcar la Jornada en els actes commemoratius del 50è aniversari de la Compilació del dret civil de Catalunya, va manifestar que les administracions han de tenir coneixement i possibilitat d’actuar en el món de les fundacions. Per aquest motiu es presenta aquest Projecte de llei, l’objecte principal del qual és dur la informació pertinent de les fundacions al Protectorat. D’altra banda, no podem obviar que s’han produït algunes accions delictives que el Protectorat no pot ignorar i que han sensibilitzat molt negativament la societat.
Els mecanismes de control als EUA de les organitzacions “non profit”. El Sr. John Casey va saludar i va fer la seva introducció en català, ja que coneix la nostra llengua pel fet d’haver treballat uns quants anys a Catalunya, i va seguir en castellà, que és la seva llengua de treball als Estats Units, junt amb l’anglès. Va exposar d’entrada la gran diferència institucional entre Espanya i els EUA. Casen considera que Espanya és un estat de nacions, i els Estats Units, una nació d’estats. Fins als anys seixanta, el pes de les fundacions als EUA no era gaire important. És a partir d’aquella dècada que es va disparar la creació de fundacions i associacions “non profit”. Fins no fa gaire, en el Tercer Sector no hi ha hagut cap organisme de control. A partir d’ara totes les entitats sense ànim de lucre hauran de fer declaració de renda i qualsevol ciutadà podrà consultar aquestes declaracions. Està molt potenciada la figura del que aquí en diríem “delator”. En resum, les entitats sense ànim de lucre han de demostrar bona gestió i honestedat per a guanyar-se la confiança de la societat.

Primera taula rodona: “De la fundació a les fundacions: Els diferents models fundacionals”
El moderador, Sr. Xavier Campà, que va obrir la taula, va informar que a Catalunya l’evolució creixent en nombre de fundacions ha anat d’unes quatre-centes l’any 1982 a més de dos mil quatre-centes el 2009, que com a tipus n’hi han de model tancat i polivalent, i que de les culturals és de les que n’hi han més. Seguidament, cada un dels ponents va parlar-nos de la seva fundació amb intervencions delimitades pel temps, però amb una informació i unes opinions molt interessants:
Esperança Martí, de la Fundació Puigvert - Sanitària: La Fundació és l’instrument més idoni per a gestionar serveis de persones cap a persones. Les fundacions sanitàries, per les seves característiques, són de gran interès per a les administracions. Les fundacions que reben subvencions significatives poden perdre bona part de la seva independència. Està d’acord amb el control per part de l’administració, però no pas amb la intervenció.
Jaume Iglesias, de la Fundació Privada Maite Iglesias Baciana - Patrimonial: El seu objectiu és donar suport a la formació. Rep peticions, decideix quines ajudes dóna i en fa el seguiment. No té treballadors, el seu fons fundacional són finques i dipòsits.
Joan Francesc Marco, de la Fundació Privada del Gran Teatre Liceu - Cultural: Aquesta és una fundació atípica perquè la seva creació obeeix a la necessitat de resoldre problemes juridicoadministratius de la participació de les quatre administracions: Estat, Generalitat, Diputació i Ajuntament. Aquestes entitats, si voten juntes, sempre tindran la majoria.
Enrique López, de la Fundació
ESADE. Fundació Privada - Universitària: Els seus òrgans són el Patronat i l’Assemblea. Seguidament va descriure àmpliament el que és ESADE.
Xavier Masllorens, de la Fundació APPS - Federació Catalana pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual (DINCAT): Estan immersos en un procés per a crear una fundació que aglutini diverses entitats.
Ignacio Pardoy, de la Fundació Privada “Trinijove” - Assistèncial: Explica el procés de creació de la Fundació en l’àmbit dels dos barris de Barcelona: Trinitat vella i Trinitat Jove. Els seus objectius preferents són crear llocs de treball i potenciar l’economia solidaria.
Col·loqui: Hi van haver intervencions com ara les següents: “A Catalunya, la majoria de les fundacions treballen correctament i honestament i compleixen amb les seves obligacions tant amb el Protectorat com amb Hisenda”; “Cal no oblidar que, en bona part, les fundacions estem suplint o complementant l’administració.”

Presentació de Projecte de llei del Protectorat respecte a les fundacions i les associacions d’utilitat pública
A l’entrada a la Jornada, es va donar als assistents una còpia del text d’aquest Projecte de llei,1 un text d’onze pàgines que fou tractat amb amplitud per la Sra. Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques i per deu ponents més. El text de les àmplies exposicions que varen fer els ponents es poden trobar a internet2 i entenc que cada una de les fundacions i associacions implicades caldria que l’estudiessin a fons. No dubto que la Coordinadora de Fundacions de Catalunya en farà l’estudi pertinent i observacions i recomanacions a les seves fundacions associades. Em permeto fer-vos a rajaploma petits comentaris d’uns quants punts que vaig tenir temps de recollir:
• El “balanç social” és voluntari, però es tindrà en compte en la concessió de subvencions.
• Es pretén que la millora de la transparència generi confiança social.
• Importa valorar la legislació com una eina que faci adoptar mesures de cara a la prevenció (val més prevenir que curar).
• La nova Llei de societats ha canviat el nom de “societats” pel d’“entitats” i, per tant, considera subjectes a aquesta Llei les associacions i fundacions.
• La disminució dels fons propis en una fundació o associació, el Protectorat la vigilarà especialment perquè és un llum d’alerta.
Una lectura atenta del Projecte de llei donarà molta més informació. En resum, crec que es pot dir que és un Projecte de llei amb una forta vocació de “vigilància cautelar” i que avisa de l’atorgament al Protectorat de facultats d’inspecció, control i, si escau, sanció i/o expedient immobilitzador a les fundacions.

Segona taula rodona: “Responsabilitats i reptes dels patronats. Eines de suport”
El moderador fou el Sr. Jordi Porta, exdirector de la Fundació Privada Jaume Bofill. Hi van intervenir les entitats següents: Fundació “la Caixa”, Fundació Institut de Neurorehabilitació Guttman, Fundació Privada Lluís Carulla, Fundació Intermón-Oxfam, Fundació Privada Deloitte, Faura Casas Auditors Consultors, Càtedra Economia Solidaria, Universitat Abat Oliba - CEU. En la taula es van exposar conceptes i informacions prou importants, dels quals que tan sols en recullo una petita part:
• “Les fundacions són entitats de dret privat amb un fons fundacional i amb uns objectius de duració il·limitada. Per a evitar confusions i interferències, les administracions públiques no haurien de fer fundacions públiques. Ja tenen altres instruments per a aconseguir les seves finalitats.”
• “Activitats com aquesta Jornada són interessants perquè faciliten el contacte entre les fundacions i l’administració. El diàleg és en certa manera considerat en el Projecte de llei quan parla de mediació.”
• “Quan treballem en benestar social, cal vigilar la possible descompensació entre personal remunerat i personal voluntari.”
• Alguna fundació econòmicament potent afirma que “cal que les fundacions estiguin professionalitzades”.
• “Els darrers fets que han sortit a la llum, magnificats pels mitjans de comunicació, ha creat incomprensió i desconfiança social. A la majoria de les fundacions no ens costarà gaire ajustar-nos al que el Projecte de llei ens exigeix, ja que moltes ja fem voluntàriament el que ara ens vindrà obligat per llei.”
• A algunes fundacions els preocupa la “praxis” actual “d’excloure del patronat els professionals remunerats”.
• Es veu una certa competència injusta entre les fundacions públiques i les privades, a favor de les públiques.
• Per part dels auditors, entre d’altres, recullo les manifestacions següents: “Les auditories són unes eines de control i gestió que garanteixen responsablement la realitat i el valor dels actius i la bondat de la gestió. Les auditories cal que siguin adequades a la dimensió i realitat de l’entitat, tot vigilant que no costi més el farciment que el gall.”
• Aconsellen prestar atenció a uns punts importants per a una bona gestió: fer una bona direcció economicofinancera, desenvolupar un organigrama amb les funcions ben definides, fixar clarament els nivells d’autorització, establir pressupostos ben definits quant a la forma prevista de realitzar-la, establir circuits administratius i, finalment, disposar d’un bon quadre de comandament.
El moderador, Sr. Jordi Porta, va agrair la tasca del Protectorat i els treballs i la participació dels ponents i dels assistents. Va valorar en gran manera la voluntat de diàleg entre les fundacions i el Protectorat i va recordar que “no n’hi ha prou amb el voluntarisme; cal tenir sempre en compte la viabilitat”.
La cloenda va anar a càrrec de la Sra. Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques, que en primer lloc va agrair l’esforç dels professionals que dediquen temps i coneixement al teixit cívic que són fundacions i associacions, i després cordialment va manifestar el seu desig que aquesta Jornada hagués pogut ser una petita resposta a la pregunta que alguna fundació li havia fet: “¿Per què des del Protectorat ens teniu tanta mania a les fundacions?”

Ramon Perera i Rué

1. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 7 d’abril del 2010, núm. 669. Registre 69653. Admissió a la Mesa del Parlament, 6-4-2010.
2. http://www20.gencat.cat, (30/06/2010).