Congrés Internacional del CIRIEC1 a Berlín

Els dies 16-19 de maig d’enguany, va tenir lloc el 28è Congrés Internacional del CIRIEC, amb el títol “L’economia pública, social i cooperativa: una alternativa per sortir de la crisi econòmica i un pilar del desenvolupament sostenible”.
Les nombroses ponències, relatives a l’actual crisis financera, van anar a càrrec de representants de diferents països europeus, Grècia, Bèlgica, Espanya, França, etc., i totes tenien un interès molt actual. Cal dir que ningú veia clara la sortida a la crisi actual, malgrat que, evidentment, cada país és una mica un món diferent.

La crisi grega
Resumirem aquí la ponència que va desenvolupar Georgius Dassis, president del Grup II (Treballadors) del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) de Grècia, ja que actualment és el país que és més el punt de mira de la Unió Europea.
Per al Dassis, la crisi grega comporta una crisi interior de país, una altra a escala europea i una tercera a escala internacional. El problema ha vingut del fet que el Govern grec no ha donat dades reals, ha amagat moltes coses, i també del fet que Europa no ha controlat aquella situació, en què les despeses militars s’han incrementat arran de la seva pertinença a l’OTAN. Unes despeses que se situen en segon lloc després dels Estats Units, ja que, en sentir-se Grècia amenaçada per Turquia, ha de pagar més a la Unió Europea perquè eviti la possible invasió turca. Això li passa també pel fet de ser un país perifèric.
Independentment d’això, una part molt important del dèficit grec ha estat l’elevat frau social. Una Seguretat Social mal gestionada ha estat clau per a arribar a l’actual greu corrupció del país, i el sector públic ha malgastat d’una manera desmesurada els diners dels grecs.
Las mesures que s’han pres per poder arreglar la situació grega per part del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea no es consideren justes, ja que aquestes es basen a fer que paguin els qui tenen menys.
Aquestes mesures pretenen reduir el dèficit públic, que ha de passar de l’1,3% actual al 8%. Desitgem que el Govern pugui arreglar aquesta situació.
Un altre dels problemes del país és el frau fiscal, S’espera que el Govern pugui combatre’l, així com rebaixar la despesa militar. Això, creiem que seria més conseqüent que no pas pretendre incidir en els salaris baixos.
Grècia es troba també amb la situació que el Govern alemany li ha fet molts préstecs que no es paguen a l’interès normal del mercat que es d’un 2 o 3%, sinó al 5%. Això és un altre entrebanc que dificultarà la sortida de la crisi.

La zona euro
La creació de la moneda única (euro) va ser un pas molt important per a Europa. El problema rau en el fet que no hi ha cap mecanisme que defensi la moneda; cap mecanisme de control. Les persones que prenen decisions polítiques no es posen d’acord, tots miren els seus propis interessos i no pas els de la comunitat, moltes vegades no es respecta la solidaritat, i això es un problema.
Creiem que a curt termini Espanya i Portugal es poden trobar en una situació semblant a la de Grècia.

El futur de Grècia
¿Quin és, doncs, el futur immediat dels grecs? Treballar més i intentar reduir les diferències socials. És indubtable que el govern necessita diners. Però no tot ha de sortir dels treballadors. Hauria d’haver-hi una bona política econòmica per part de l’executiu.
També cal que hi hagi una bona política europea. Cal tenir en compte que és molt difícil que els països denominats dèbils puguin competir amb el de denominats països forts. És per això que és tan necessària una bona política a Europa.
Hem de pensar, que tenim un repte molt important amb països com ara la Xina, l’Índia, etc. Molts xinesos treballen quasi com esclaus, i això fa que els costos de producció siguin mes baixos. Si Europa no adopta les decisions adequades, no podrem fer-hi front. Tothom es treu les culpes de sobre, i això és dolent. Cal que no posem Europa en perill. Cal que treballem tots junts per aconseguir sortir de la crisi.
Com es pot comprovar a la taula,
les xifres van anar augmentant d’una manera molt ràpida. Fins aquí, doncs, hem fet una pinzellada de l’aportació grega al CIRIEC.
Tal com hem anunciat al començament del present article, hi van haver aportacions també molt interessants sobre altres països. Tots els ponents coincidien a dir que la situació és excepcional i que cal prendre mesures molt dràstiques per poder sortir-ne. I la majoria insistien que Espanya, Portugal, Irlanda i potser també Itàlia són els països més vulnerables a la crisi.

Lluïsa Navarro Revert

1. Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa.