El motiu de la taula rodona era parlar d’una disposició del Govern català per la qual es modifica el Decret 280/2003, de 4 de novembre, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives i d’una Ordre per la qual es dicten les instruccions sobre informació econòmica i financera de les seccions de crèdit de les cooperatives.
La taula rodona es va iniciar amb un canvi d’impressions sobre les seccions de crèdit de les cooperatives agràries que avui dia són les que compten amb secció de crèdit, malgrat que per llei en podrien tenir totes les cooperatives, siguin del sector que siguin.
Situació de les seccions de crèdit
Davant d’una acció de l’administració de canviar els paràmetres de la secció de crèdit, el debat es va centrar a demanar-se en quina situació estan aquestes seccions: hi han prop de 116 seccions de crèdit, i la majoria compleixen amb la seva funció.
Es va comentar que, si l’administració comença a esverar-se, podria fer molt de mal. Als poblets que tenen una relació precària amb els bancs, els veïns haurien de poder seguir tenint accés a les seccions de crèdit; perquè, si no, seria un perjudici per a tothom.
Un altre dels temes de debat va ser per quin motiu s’han de reduir els drets dels socis col·laboradors. En aquest moments, un gran nombre de cooperatives de Tarragona, si no tinguessin secció de crèdit, anirien desapareixent a causa de les restriccions de crèdit que hi han avui dia.
L’estalvi rural
La Llei del 1985 tenia com a filosofia ajudar financerament la cooperativa, el soci i fomentar l’estalvi rural del soci. Actualment, amb aquesta nova Ordre i Decret, sembla que hi hagi una convicció diferent. Les seccions de crèdit són meres administradores d’una tresoreria de les cooperatives, d’administrar els seus excedents financers, cosa que és molt diferent. Hi han seccions de crèdit que tenen excedents i n’hi han de deficitàries; les primeres haurien d’ajudar les segones, de manera que els socis vagin al menys possible a les entitats financeres convencionals.
Una vegada llegit l’article i l’Ordre, la taula es va fer la pregunta següent: ¿Interessa a l’administració que hi hagin seccions de crèdit una mica potents?
El debat es va centrar en el fet la proposta que cal enfortir les seccions de crèdit i evitar que els diners surtin del sector agrari i de Catalunya, i que alhora reverteixin en el sector. Es va dir que sembla que a l’administració no hi doni gaire importància, a això, però que per al sector i l’agricultor sí que és important. Es tracta de veure què es pot fer per defensar les seccions de crèdit, segons l’ordenació legislativa que va sortint.
Es va dir que hauria d’existir un òrgan financer cooperatiu, ja que en el fons el que fan les seccions de crèdit és portar els diners a les entitats bancàries tradicionals, de manera que el que s’està fent és donar suport a l’economia lucrativa.
El fons de garantia
Pel que es va comentar, la norma del fons de garantia de les seccions de crèdit, amb la legislació actual no es compleix. Això no es va considerar correcte, ja que s’hauria de garantir al soci aquest fons. Una altra qüestió seria que aquest fons de garantia fos garantit pel mateix col·lectiu del sector.
Una altra qüestió que es va exposar és que l’administració no hauria de posar traves a les seccions de crèdit, ja que aquestes són vitals per als pagesos; tal com s’havia dit abans, perquè els diners no surtin de sector.
Es va afirmar també que l’administració no té prou sensibilitat per les seccions de crèdit, i que tampoc no té en conte que és molt diferent el que passa als pobles que el que passa a les ciutats; sembla que l’administració no en fa diferència.
Aquesta falta de sensibilitat fa que demani a les seccions de crèdit el mateix que demana a la resta d’entitats bancàries.
D’esquerra a dreta,
Rafael Ricolle,
Josep Parcerisa,
Mireia Grau,
Josep Cot,
Fermi Vives, i
d’esquema,
Lluïsa Navarro
El paper de les seccions crèdit
Es va parlar també del paper de les seccions de crèdit a les cooperatives. Aquesta és una secció més de la cooperativa, però és una secció que per si mateixa no porta dèficit, encara que actualment estan treballant amb marges molt justos. La realitat està canviant; les cooperatives són moltes vegades més petites als pobles, i això repercuteix en les seccions de crèdit. Aleshores, la pregunta és: ¿quin és el problema? ¿Que la cooperativa no tira, o bé és la secció de crèdit la que va malament?
¿Hi han més cooperatives amb pèrdues per les seves activitats que no pas seccions de crèdit amb pèrdua? ¿Són les cooperatives les que arrosseguen les seccions de crèdit? És molt difícil d’avaluar l’aportació de la secció de crèdit a la cooperativa, ja que en cada cooperativa pot ser diferent. Es va defensar, tanmateix, que han d’existir las seccions de crèdit a les cooperatives.
Els coeficients
Pel que fa a la qüestió dels coeficients, si s’aproven, moltes seccions de crèdit quedaran afectades. Fins ara el total del passiu exigible a les cooperatives no podia excedir més de dinou vegades els recursos propis, i ara es passa a onze vegades. Això pot significar que almenys una trentena de cooperatives en quedaran fora; algunes no ho compliran mai, i la resta necessita un període d’adaptació. Una de les propostes que es va fer és que es passi de dinou a quinze, i en quatre anys a onze. S’està a l’espera de la resolució.
El soci col·laborador
A continuació es va parlar del soci col·laborador. No és fàcil generalitzar el perfil del soci, però el problema rau que són persones que poden fer una aportació d’un euro i ja són socis de la cooperativa i també de la secció de crèdit. És per això que en algun lloc s’han fet abusos dels col·laboradors.
El soci excedent és el que aporta altres coses que la cooperativa necessita, a banda de la seva activitat agrària; i aquest sí que hauria de ser soci col·laborador. No és lògic que una persona que ha treballat tota la vida a la cooperativa o amb la cooperativa i es jubili, se li digui que porti els diners a la banca privada convencional.
¿Per què no pot ser soci col·laborador? ¿Perquè ja està jubilat? El que no han de ser els col·laboradors és majoria, però això no vol pas dir que s’hagin de frenar els socis col·laboradors. Hi va haver un debat molt extens sobre aquesta qüestió. Es va observar que els pagesos tenen ganes de pressionar l’administració.
Una altra qüestió que es va comentar és la possibilitat d’ajuntar tots els diners, portar-los a una entitat bancària i revertir els interessos en els agricultors. Es va opinar sobre els pros i contres d’aquesta proposta. La sessió de treball es va acabar amb el compromís per part de tots els assistents de continuar debatent i treballant sobre el tema.