Les nostres cooperatives

Impulsada el 1915 i constituïda el 1917, amb 280 socis i 14 treballadors i treballadores el maig de 2009 i una facturació mitjana de 3,5 milions d’euros, hi ha al Priorat un cooperativisme amb denominació d’origen: la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Sant Bartomeu SCCL. Al municipi del Masroig, ha esdevingut, fa temps, el celler cooperatiu de tot un poble. N’hem parlat amb Josep Ar, gerent, i amb Francesc Vernet, històric membre de la Cooperativa, president entre el 1974 i el 1978 i patró de la Fundació Roca i Galés. Passat i present cooperatiu que fusionen el futur.

El bon vi sempre té arrel i anyada, història i elaboració, criança i denominació. El del Masroig aplega ja tres generacions i més de noranta anys de tradició cooperativa. Gent que s’agrupà el llunyà 1915, en dues cooperatives que realitzaran activitats paral·leles i independents fins que s’unificaran el 1936 arran del Decret de col·lectivitzacions del 1936. Abans, les dues cooperatives aplegaven els dos grans corrents de principis de segle: una d’esquerres i pobra, i l’altra, d’orientació catòlica i posició benestant. En tot cas, la memòria d’una de les cooperatives més importants de la comarca del Priorat endinsa la trajectòria en la pròpia del país.
Història que aviat —i motius no en falten pas— haurà de començar a repensar en la celebració del centenari, el proper 2015. Noranta-quatre anys de compromís cooperatiu, doncs, i cinc-centes hectàrees de vinyes que han anat evolucionant paral·lelament, dècada rere dècada, al curs de la història. D’uns primers anys avesats a l’elaboració de vins d’alta graduació alcohòlica i de gran intensitat colorant; passant per una època on prengué protagonisme l’elaboració de misteles negres amb rumb a França i els anys de la producció per a les grans cases dels Penedès, fins a arribar a l’aposta per la modernització, la qualitat i l’alta gamma d’avui.
Motius de sobres i història acumulada, verema rere verema, per anar preparant el centenari d’un projecte que ha esdevingut el motor econòmic del poble. La prova fefaent és que el municipi depèn econòmicament, ben bé al 75%, de l’activitat de la cooperativa agrària. En Francesc somriu i xiuxiueja: “al poble hi ha qui diu que és molt més important la cooperativa que no pas l’ajuntament”. Però mantenir-s’hi, en el temps i l’espai, sempre requereix esforços, apostes innovadores i nous compromisos. I en això estan entestats. En Francesc, però vol fer justicia cooperativa. I ens recorda que l’opció per la modernització no hagués estat possible sense la tasques de les juntes presidides per Miquel Tost, Jaume Vallès, Josep Rivera, Lluís Mateu i l’actual Manuel Roca i els responsables d’administració Josep Vallès i Josep Abellò.

La darrera exigència d’adaptació a la realitat, per poder garantir la viabilitat econòmica i social, es remunta al tombant de segle, l’any 1999, quan impulsaren un procés de modernització que apostés definitivament pel vi embotellat i anés abandonant el doll. Un doll que havia vingut sofrint una contínua davallada dels preus, que es va expressar críticament en la temporada 2006-2007. Com s’ho han fet? Innovant des de la fórmula cooperativa: prudència, modèstia i pas a pas. Prop de 200.000 euros en inversions l’any passat. Un nou celler a construir en tres fases l’any 2010. Nous mercats. Noves expectatives. I nous productes, tan arrelats a la terra com els anteriors. L’aposta no és pas nova: el llunyà 1978, ja van apostar per la maceració carbònica —on el raïm, en primera instància, és incubat sencer— amb una inversió de 100 milions de pessetes. Dels d’aleshores, que es diu ràpid. D’aleshores ençà vénen combinant la fermentació tradicional —“amb les tècniques d’una tradició mil·lenària”, remarquen— amb la tecnologia adaptada als requeriments de qualitat del segle xxi.
Ben satisfets per la darrera edició de la Fira del Vi de Falset, enguany feta al castell, el Masroig és un municipi inserit geogràficament al Priorat però, vinícolament, plenament arrelat a la Denominació d’Origen Montsant. No endebades aquest celler produeix el 25% de la producció de “Monsant”: 2.500 milions de quilos dels 10.000 milions que es cullen anualment, en un terres calcàries i marrons meridionals sobre llicorella, d’aparent escassa fertilitat, que donen el tret definitori, característic i particular dels vins de qualitat que hi neixen en unes vinyes velles, plantades després de la fil·loxera.

Entremig, resta clar, queda la llarga nit franquista, les petites escletxes per tirar endavant i un munt d’anècdotes: com les tensions permanents entre Falange Española (el “Movimiento”) i el cooperativisme. En Francesc ens en recorda una del 1956. Ell era ben jove i actuava com a secretari de junta en una assemblea general multitudinària, després d’haver-se produït diverses dimissions. L’assemblea havia escollit nou president i nou secretari, quasi per unanimitat. Però de sobte s’aixecà un senyor i digué: “Un moment: aquests senyors no poden ser elegits. Reunit el consell local de Falange, aquests senyors han estat vetats”, va etzibar. En Francesc Vernet va mantenir aleshores que Falange podia dir missa, però que “en aquesta cooperativa l’assemblea és sobirana i aquests senyors han estat elegits i queden nomenats”. L’endemà, trucada del governador civil i au. Però l’assemblea va poder imposar-se al control falangista.
Entremig, en Francesc també recorda fogueres de Sant Joan, la densa activitat de la secció cultural-recreativa de la Cooperativa abans de l’arribada de la democràcia, les primeres trobades amb els independentistes de la Catalunya Nord a Elna i al Canigó pels volts del 1975, i tota una història que segueix interpel·lant el futur. I també i, sobretot, ens transporta a la definició mancomunada del vermut propi: anys d’anar fent barreges entre tothom, amb tasts col·lectius, per trobar la fórmula final, que encara avui roman inalterada.

Amb 280 socis, majoritàriament vinculats a l’oli i la vinya i una trentena llarga dels quals viuen directament de l’agricultura, la Cooperativa del Masroig té catorze treballadors, la majoria joves, en una aposta de fons per la professionalització: enòlegs, la construcció d’un laboratori propi o l’agrobotiga amb els productes propis en donen bona fe. Noranta anys d’activitat i un moment dolç, malgrat la crisi, ple d’oportunitats per a les quatre seccions de què es compon la cooperativa: oli (Denominació Siurana), vins (d’alta gamma), fruit sec i crèdit.
En l’economia global, el 60% del volum del negoci creix en els mercats internacionals, Principalment el mercat nord-americà (amb el Solà Fred, 90% carinyena), alemany i noruec. A Noruega, l’any passat la Cooperativa va ser guardonada amb un premi que descrivia el seu vi com la companyia ideal “Tardes d’Hivern”. Als Estats Units, Alemanya i Noruega triomfa el vi de qualitat envasat en bag-in-box (un envàs molt pràctic que emmagatzema la mateixa quantitat de vi que quatre ampolles mantenint la qualitat d’aquest). I també s’arriba a Suïssa; i la primera incursió al Japó, esdevinguda l’any passat. Camí reeixit que han emprès també amb la producció d’oli verge d’alta qualitat: aposta per l’exportació en el mateix envàs (bag-in-box) després de la caiguda dels preus de l’oli enregistrada els darrers anys, que va passar del 2,80 a l’1,7. Massa, per a un poble que viu de la vinya i l’olivera.
El 40% de la quota de negoci es distribueix principalment en el mercat intern català (fonamentalment Barcelona i Tarragona, però també Girona) i en un complex mercat espanyol, on les bones notícies arriben de comandes concretes i detallades que saben perfectament el que demanen: qualitat.

La Cooperativa Agrícola està associada a la Unió Agrària Cooperativa i és membre de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que enguany ha celebrat els seus vint-i-cinc anys. El seu president, Josep Pere Colet, en un recent article sobre el cooperativisme en temps de crisi, deia: “També demanem a l’administració que ens aplani una mica el camí que hem de recórrer. Reclamem que s’aposti pel creixement de les nostres empreses, que es promocioni el producte autòcton i de qualitat, que es propiciï el finançament per part de les entitats bancàries, que s’eliminin traves burocràtiques. A canvi, oferim la nostra localització en el territori del país. Som indústria, actuem com a motor econòmic, generem ocupació i, en definitiva, contribuïm a l’equilibri poblacional entre les àrees urbanes i les zones rurals.” Les seves paraules semblen que parlin acuradament de la realitat del Masroig.
En aquesta cruïlla, en un sempre difícil exercici de síntesi, acabem demanant-li a en Josep i a en Francesc que s’atreveixin a sintetitzar l’experiència. “Això és l’aposta de tot un poble”, afirma en Josep sense necessitat de pensar-s’hi gaire. En Francesc Vernet afirma el mateix i destaca la cohesió social i els vincles comuns que ha donat la Cooperativa. Han passat èpoques fosques i difícils, però la Cooperativa és aquí. En Josep aprofundeix la resposta: “Jo sóc dels que pensen que les cooperatives, modernitzades, són una eina molt eficaç i amb molts avantatges: modernitzades i ben conduïdes, són una clara opció de futur.” Insisteix: “L’avantatge és la responsabilitat compartida —els objectius comuns, l’ajut mutu—, que és generadora de comunitat. Adaptació als temps amb prudència, esprement el millor del cooperativisme amb una gestió responsable i amb el compromís social inequívoc amb el futur del poble. Això és el que dóna la força.”
Aleshores hi posa la cullerada final en Francesc, que ens recorda el lema cooperatiu que ja sentia de ben petit: “Els uns pels altres i Déu per tots”. Potser és que Déu, en aquests temps de crisi, entre trulls i veremes, ha acabat fent-se cooperativista al Masroig. Vés a saber. Ja podria ser.