L’Escola Guinardó s’autodefineix
com a escola
catalana, del barri i
per al barri, que té
com a objectiu principal
agrupar la família, l’alumnat i
els mestres en la tasca comuna d’aconseguir
una formació integral i
útil per a la vida. Per dur a terme
aquest ambiciós objectiu, els socis
d’aquesta cooperativa de mestres
del barri del Guinardó de Barcelona
treballen amb el convenciment
que “la coordinació i la coherència
són la base del trajecte que han recórrer
els alumnes des del parvulari
fins al final de la Secundària”. La
condició cooperativista del centre
pressuposa aquesta condició vital
de la participació dels mestres, les
famílies i els alumnes en aquest
projecte formatiu.
Davant aquest repte, l’Escola Guinardó
demana una “reflexió serena” i
una “distinció correcta” entre factors
importants i factors decisius a l’hora
d’escollir un centre educatiu. Els
importants serien la proximitat del
centre al domicili familiar, el cost de
les quotes o les instal·lacions adequades
per a la pràctica escolar.
Però, a més a més, hi ha un seguit
de criteris essencials que cal considerar,
com ara: el projecte d’escola,
la línia pedagògica, l’equip de professionals,
un claustre estable i competent,
amb dedicació i estima a la
feina d’educar... Els criteris que defineixen
l’Escola Guinardó són ben
moderns i ambiciosos, i la trajectòria
ve de lluny.
La creació d’una escola al Guinardó
Ens situem en l’any 1926. El Guinardó
està format de torretes o cases
d’una sola planta amb jardí davant o
darrera la casa.També hi ha algunes
masies amb camps de conreu: can
Berdura, can Viudet, can Garcini, can
Guixà, can Vintró o can Girapells.
Molt a prop d’aquesta última masia
es va marcar la urbanització del carrer
del doctor Valls, on l’actual cooperativa
Escola Guinardó té un dels
aularis. En aquesta zona de la perifèria
de Barcelona, que en aquella època
ni tan sols conformava un barri, s’hi va establir accidentalment com a
mestra la fundadora de l’escola, Maria
Baró Clariana. Sembla ser que s’-
havia pres tan seriosament els estudis
que, al finalitzar-los, va caure en
una depressió nerviosa que la va portar
a imaginar que havia contret la tuberculosi.
Aconsellada pel metge i
buscant uns aires més sans, els menys
contaminats d’aleshores, va decidir
instal·lar-se al Guinardó i obrir una
escola amb el nom de “Col·legi Nostra
Senyora de Montserrat”.
El grup inicial que va inaugurar l’escola
l’any 1927 estava format per
onze alumnes i tres mestres. A poc a
poc es va anar donant a conèixer l’escola
i va anar augmentant el nombre
d’alumnes, que va ser especialment
nombrós durant la Guerra Civil, període
en què es van haver de fer
grups de noies al matí i de nois a la
tarda perquè hi cabessin tots. En
aquell moment, les escoles rebien
una ajuda d’Anglaterra en forma d’aliments,
i les famílies hi enviaven els
fills i les filles perquè hi havia gana.
Després, durant la postguerra, con ja
es sabut, les escoles van estar vigilades
i coaccionades per difondre la
ideologia del règim franquista i no es
podia fer una altra cosa que trampejar
la situació com es podia.
No va ser fins a l’any 1955, amb l’entrada
d’una persona jove a l’escola,
quan van començar a canviar algunes
coses, sempre amb les restriccions
que limitaven qualsevol idea no
afecta al règim. Va ser a partir d’aquell
moment que es va començar a
treballar amb apunts, es feien sortides,
es va crear un equip de bàsquet,
la gimnàstica va prendre relleu dins
el currículum i, entre d’altres, les relacions
mestra-alumnes es van fer
més naturals i planeres. Un fet destacat
a l’escola del Guinardó van ser les
sortides a la neu. I és que una escola
modesta, gens elitista, va començar
a organitzar cursos d’esquí. Això sí,
amb un equipament precari, però, el
resultat eren unes estades molt entranyables
al Xalet del CEC, on els
alumnes aprenien a esquiar amb els
monitors-pagesos de la Molina.
![]() |
![]() |
El naixement de la cooperativa
Amb els anys van aparèixer noves
exigències i motivacions. L’escola havia
anat ampliant-se amb cada local
que tenia a prop i s’havia incrementat
el nombre d’alumnat i professorat.
I el 1979 va sorgir la idea de crear
una societat anònima, mantenint
el nom de Montserrat, ja sense el
“Nostra Senyora”. Però, com que d’escoles
amb aquest nom n’hi ha un
munt, l’any 1986 van decidir canviarlo
i van aprofitar les despeses notarials
que això comportava per constituir-
se en cooperativa. Aquesta decisió
sembla banal, però, va ser una
solució lògica, perquè ja feia anys que
treballaven en equip, que consensuaven
tots els temes importants del centre,
que portaven els comptes entre
totes les persones implicades i que
treballaven amb un projecte escolar
propi.
El 10 de març de 2006 van reunir en
un alegre i concorregut sopar tots els
socis i sòcies de la cooperativa per
commemorar els primers 20 anys. Hi
van acudir les 13 primeres persones
que la van fundar fins a les 39 que la
gestionen actualment, a més de les
persones que per motius diversos
van formar-ne par en algun moment
de la seva vidaprofessional. Més recentment,
el passat mes de juny de
2007 van celebrar els 80 anys del naixement
de l’escola amb una festa en
la que va participar molta gent del
barri.
Fonaments del model educatiu
Actualment, el professorat de l’Escola
Guinardó, que està format per 39
socis cooperativistes, valora i potencia
els diferents aspectes de la formació
en l’àmbit humà i ètic, en l’aspecte
intel·lectual i en l’àrea social.
Aquests tres aspectes que defineixen
el model educatiu és present i s’adapta
a cadascuna de les etapes que
cobreixen: Parvulari (de 3 a 6 anys),
Primària, (de 6 a 12 anys) i Secundària
o l’ESO (de 12 a 16 anys).Aquest
curs 2007-2008 tenen escolaritzats
un total de 708 alumnes en els diferents
nivells educatius.
Des de l’àmbit humà i ètic l’escola
es declara laica, valor que potencien
i treballen amb el reconeixement
personal, la generositat i el respecte;
o l’autonomia personal i la satisfacció
de l’esforç individual i col·lectiu.
En l’aspecte intel·lectual, l’escola
es declara participativa, i treballa
a partir de les teories constructivistes,
sense menysprear cap altra metodologia.
I, conscients de la importància
del paper socialitzador de
l’escola i de la necessitat de tenir
arrels familiars, escolars, de barri i
país, des de l’àrea social impulsen i
aprofundeixen la llengua pròpia,
com a vehicle indispensable de comunicació
i reconeixement, desperten
el gust per la lectura com a font
de coneixements i plaer; promocionen
les activitats col·lectives i viuen
totes les festes tradicionals que donen
senyal d’identitat; i, entre d’altres,
impulsen l’educació en la solidaritat
i comprensió cap a persones
o col·lectius que poden semblar diferents.
Serveis educatius, socials i culturals
D’altra banda, l’Escola Guinardó
posa disposició de totes les famílies
una sèrie de serveis que complementen
el model educatiu, fomenten
l’estudi i la comunitat educativa,
com ara: l’anglès extraescolar, que
s’afegeix a l’oferta que ja fa l’escola
d’aquesta llengua des del Parvulari;
el Casal d’Estiu o les permanències
al centre fora de l’horari escolar, que
ajuden a compaginar els horaris laborals
i les activitats de l’alumnat; les
classes de repàs per millorar diversos
aspectes de l’estudi; i el menjador,
que compta amb cuina pròpia.
Entre les activitats destacades, fa
més de deu anys que treballen en
la Mediació Escolar, mitjançant un
programa de resolució de conflictes
que va dirigit tant a l’alumnat
com als mestres. Aquest programa
s’ofereix com a assignatura de primer
d’ESO per fomentar l’esperit
mediador entre els alumnes i s’incorporin
a la xarxa de mediació de
l’escola. Més recentment, també organitzen
el Concurs de Fotografia
Matemàtica, que es desenvolupa
juntament amb altres centres de la
ciutat, i el Concurs d’Aualé, un joc
d’origen africà, relacionat amb la
sembra i la collita que, a més d’estimular
la lògica i el càlcul, potencia
el joc col·lectiu sense exclusions.
Encara hi ha més serveis que cal destacar
i que defineixen el caràcter
obert i participatiu que promou l’Escola
Guinardó, com ho són: la coral
escolar, les activitats lúdiques i esportives,
les colònies, l’organització
de les diferents celebracions populars
(la castanyada, el Nadal, el carnaval,
la fi de curs i la xocolatada durant
la Festa Major del barri), l’intercanvi
de grups corals i, amb especial
rellevància, les celebracions del
Dia del Llibre, amb els Jocs Florals i
la Festa de Sant Jordi, que tenen una
llarga tradició al centre.
Un entorn virtual de participació
L’Escola Guinardó forma part de la
Fundació Tr@ms des del passat curs
2006-2007, forma part d’aquest nou
projecte que permet habilitar noves
eines de treball i comunicació entre
el professorat i l’alumnat. En aquesta
línia han desenvolupat un entorn
virtual de comunicació amb les famílies,
des d’on es fomenta la participació
i la implicació de tota la comunitat
educativa del centre. D’altra
banda, d’una manera progressiva,
han anat incorporant les noves i més
actuals tecnologies. Per exemple,
aquest curs 2007-2008 han començat
a utilitzar pissarres digitals interactives,
que s’afegeixen als recursos tecnològics
incorporats anteriorment.
Des de Tr@ms, treballen per afrontar
el repte de convertir les noves
tecnologies en sentit d’identificació
del projecte educatiu de centre. Des
d’aquesta fundació desenvolupen estratègies
de dinamització dels claustres,
centralització de recursos i posada
en funcionament de diversos
projectes a tots els nivells i àrees. En
l’actualitat, agrupen una comunitat
educativa de més de 5.000 alumnes
i famílies, així com més de 500 professors
d’escoles situades arreu de
Catalunya.
Francesc Vila