Escola Guinardó, més de vint anys de cooperativisme i més de vuitanta de trajectòria
L’Escola Guinardó (www.escolaguinardo.cat) és un centre amb una història de més de 80 anys, que es va refundar com a cooperativa de mestres el 1986. S’autodefineix com una escola catalana de barri, i atén l’alumnat des dels 3 fins als 16 anys, des del Parvulari a l’ensenyament Secundari. Presumeixen de comptar amb un claustre estable i experimentat, una línia pedagògica pròpia, coherent i innovadora, una llarga experiència pedagògica, unes instal·lacions molt adequades a la pràctica docent i una AMPA molt participativa.

L’Escola Guinardó s’autodefineix com a escola catalana, del barri i per al barri, que té com a objectiu principal agrupar la família, l’alumnat i els mestres en la tasca comuna d’aconseguir una formació integral i útil per a la vida. Per dur a terme aquest ambiciós objectiu, els socis d’aquesta cooperativa de mestres del barri del Guinardó de Barcelona treballen amb el convenciment que “la coordinació i la coherència són la base del trajecte que han recórrer els alumnes des del parvulari fins al final de la Secundària”. La condició cooperativista del centre pressuposa aquesta condició vital de la participació dels mestres, les famílies i els alumnes en aquest projecte formatiu.
Davant aquest repte, l’Escola Guinardó demana una “reflexió serena” i una “distinció correcta” entre factors importants i factors decisius a l’hora d’escollir un centre educatiu. Els importants serien la proximitat del centre al domicili familiar, el cost de les quotes o les instal·lacions adequades per a la pràctica escolar. Però, a més a més, hi ha un seguit de criteris essencials que cal considerar, com ara: el projecte d’escola, la línia pedagògica, l’equip de professionals, un claustre estable i competent, amb dedicació i estima a la feina d’educar... Els criteris que defineixen l’Escola Guinardó són ben moderns i ambiciosos, i la trajectòria ve de lluny.

La creació d’una escola al Guinardó

Ens situem en l’any 1926. El Guinardó està format de torretes o cases d’una sola planta amb jardí davant o darrera la casa.També hi ha algunes masies amb camps de conreu: can Berdura, can Viudet, can Garcini, can Guixà, can Vintró o can Girapells. Molt a prop d’aquesta última masia es va marcar la urbanització del carrer del doctor Valls, on l’actual cooperativa Escola Guinardó té un dels aularis. En aquesta zona de la perifèria de Barcelona, que en aquella època ni tan sols conformava un barri, s’hi va establir accidentalment com a mestra la fundadora de l’escola, Maria Baró Clariana. Sembla ser que s’- havia pres tan seriosament els estudis que, al finalitzar-los, va caure en una depressió nerviosa que la va portar a imaginar que havia contret la tuberculosi. Aconsellada pel metge i buscant uns aires més sans, els menys contaminats d’aleshores, va decidir instal·lar-se al Guinardó i obrir una escola amb el nom de “Col·legi Nostra Senyora de Montserrat”.
El grup inicial que va inaugurar l’escola l’any 1927 estava format per onze alumnes i tres mestres. A poc a poc es va anar donant a conèixer l’escola i va anar augmentant el nombre d’alumnes, que va ser especialment nombrós durant la Guerra Civil, període en què es van haver de fer grups de noies al matí i de nois a la tarda perquè hi cabessin tots. En aquell moment, les escoles rebien una ajuda d’Anglaterra en forma d’aliments, i les famílies hi enviaven els fills i les filles perquè hi havia gana. Després, durant la postguerra, con ja es sabut, les escoles van estar vigilades i coaccionades per difondre la ideologia del règim franquista i no es podia fer una altra cosa que trampejar la situació com es podia.
No va ser fins a l’any 1955, amb l’entrada d’una persona jove a l’escola, quan van començar a canviar algunes coses, sempre amb les restriccions que limitaven qualsevol idea no afecta al règim. Va ser a partir d’aquell moment que es va començar a treballar amb apunts, es feien sortides, es va crear un equip de bàsquet, la gimnàstica va prendre relleu dins el currículum i, entre d’altres, les relacions mestra-alumnes es van fer més naturals i planeres. Un fet destacat a l’escola del Guinardó van ser les sortides a la neu. I és que una escola modesta, gens elitista, va començar a organitzar cursos d’esquí. Això sí, amb un equipament precari, però, el resultat eren unes estades molt entranyables al Xalet del CEC, on els alumnes aprenien a esquiar amb els monitors-pagesos de la Molina.

 

El naixement de la cooperativa

Amb els anys van aparèixer noves exigències i motivacions. L’escola havia anat ampliant-se amb cada local que tenia a prop i s’havia incrementat el nombre d’alumnat i professorat. I el 1979 va sorgir la idea de crear una societat anònima, mantenint el nom de Montserrat, ja sense el “Nostra Senyora”. Però, com que d’escoles amb aquest nom n’hi ha un munt, l’any 1986 van decidir canviarlo i van aprofitar les despeses notarials que això comportava per constituir- se en cooperativa. Aquesta decisió sembla banal, però, va ser una solució lògica, perquè ja feia anys que treballaven en equip, que consensuaven tots els temes importants del centre, que portaven els comptes entre totes les persones implicades i que treballaven amb un projecte escolar propi.
El 10 de març de 2006 van reunir en un alegre i concorregut sopar tots els socis i sòcies de la cooperativa per commemorar els primers 20 anys. Hi van acudir les 13 primeres persones que la van fundar fins a les 39 que la gestionen actualment, a més de les persones que per motius diversos van formar-ne par en algun moment de la seva vidaprofessional. Més recentment, el passat mes de juny de 2007 van celebrar els 80 anys del naixement de l’escola amb una festa en la que va participar molta gent del barri.

Fonaments del model educatiu

Actualment, el professorat de l’Escola Guinardó, que està format per 39 socis cooperativistes, valora i potencia els diferents aspectes de la formació en l’àmbit humà i ètic, en l’aspecte intel·lectual i en l’àrea social. Aquests tres aspectes que defineixen el model educatiu és present i s’adapta a cadascuna de les etapes que cobreixen: Parvulari (de 3 a 6 anys), Primària, (de 6 a 12 anys) i Secundària o l’ESO (de 12 a 16 anys).Aquest curs 2007-2008 tenen escolaritzats un total de 708 alumnes en els diferents nivells educatius.
Des de l’àmbit humà i ètic l’escola es declara laica, valor que potencien i treballen amb el reconeixement personal, la generositat i el respecte; o l’autonomia personal i la satisfacció de l’esforç individual i col·lectiu. En l’aspecte intel·lectual, l’escola es declara participativa, i treballa a partir de les teories constructivistes, sense menysprear cap altra metodologia. I, conscients de la importància del paper socialitzador de l’escola i de la necessitat de tenir arrels familiars, escolars, de barri i país, des de l’àrea social impulsen i aprofundeixen la llengua pròpia, com a vehicle indispensable de comunicació i reconeixement, desperten el gust per la lectura com a font de coneixements i plaer; promocionen les activitats col·lectives i viuen totes les festes tradicionals que donen senyal d’identitat; i, entre d’altres, impulsen l’educació en la solidaritat i comprensió cap a persones o col·lectius que poden semblar diferents.

Serveis educatius, socials i culturals

D’altra banda, l’Escola Guinardó posa disposició de totes les famílies una sèrie de serveis que complementen el model educatiu, fomenten l’estudi i la comunitat educativa, com ara: l’anglès extraescolar, que s’afegeix a l’oferta que ja fa l’escola d’aquesta llengua des del Parvulari; el Casal d’Estiu o les permanències al centre fora de l’horari escolar, que ajuden a compaginar els horaris laborals i les activitats de l’alumnat; les classes de repàs per millorar diversos aspectes de l’estudi; i el menjador, que compta amb cuina pròpia. Entre les activitats destacades, fa més de deu anys que treballen en la Mediació Escolar, mitjançant un programa de resolució de conflictes que va dirigit tant a l’alumnat com als mestres. Aquest programa s’ofereix com a assignatura de primer d’ESO per fomentar l’esperit mediador entre els alumnes i s’incorporin a la xarxa de mediació de l’escola. Més recentment, també organitzen el Concurs de Fotografia Matemàtica, que es desenvolupa juntament amb altres centres de la ciutat, i el Concurs d’Aualé, un joc d’origen africà, relacionat amb la sembra i la collita que, a més d’estimular la lògica i el càlcul, potencia el joc col·lectiu sense exclusions.
Encara hi ha més serveis que cal destacar i que defineixen el caràcter obert i participatiu que promou l’Escola Guinardó, com ho són: la coral escolar, les activitats lúdiques i esportives, les colònies, l’organització de les diferents celebracions populars (la castanyada, el Nadal, el carnaval, la fi de curs i la xocolatada durant la Festa Major del barri), l’intercanvi de grups corals i, amb especial rellevància, les celebracions del Dia del Llibre, amb els Jocs Florals i la Festa de Sant Jordi, que tenen una llarga tradició al centre.

Un entorn virtual de participació

L’Escola Guinardó forma part de la Fundació Tr@ms des del passat curs 2006-2007, forma part d’aquest nou projecte que permet habilitar noves eines de treball i comunicació entre el professorat i l’alumnat. En aquesta línia han desenvolupat un entorn virtual de comunicació amb les famílies, des d’on es fomenta la participació i la implicació de tota la comunitat educativa del centre. D’altra banda, d’una manera progressiva, han anat incorporant les noves i més actuals tecnologies. Per exemple, aquest curs 2007-2008 han començat a utilitzar pissarres digitals interactives, que s’afegeixen als recursos tecnològics incorporats anteriorment.
Des de Tr@ms, treballen per afrontar el repte de convertir les noves tecnologies en sentit d’identificació del projecte educatiu de centre. Des d’aquesta fundació desenvolupen estratègies de dinamització dels claustres, centralització de recursos i posada en funcionament de diversos projectes a tots els nivells i àrees. En l’actualitat, agrupen una comunitat educativa de més de 5.000 alumnes i famílies, així com més de 500 professors d’escoles situades arreu de Catalunya.

Francesc Vila